Hi ha racons de la ciutat que semblen romandre en silenci a propòsit, amagant històries gravades en pedra lluny de les rutes turístiques principals. Parlem de la Torre Bellesguard, una joia construïda al carrer del mateix nom entre el 1900 i el 1909 per encàrrec de Jaume Figueras, que barreja l'esperit del modernisme amb ressons d'un passat neogòtic.
Construïda precisament sobre les runes de l'antic refugi de Martí I el Humà – l'últim comte de Barcelona – aquesta fortalesa va romandre amagada a la vista dels veïns fins al 2013. La seva història va fer un gir històric l'any passat, quan el grup Catalana Occidente va pagar 30 milions d'euros per adquirir la finca, fent-se càrrec de la família Guilera, que n'havien estat els custodis sense interrupció des del 1944.
La traïció de la línia corbada
«La línia recta és de l'home; la línia corba és de Déu». Aquesta màxima, atribuïda a Antoni Gaudí, és el principi rector que sustenta gairebé tota la seva obra. La seva obra rarament presenta línies rectes, però la Torre Bellesguard és la gran excepció a la regla. En certa manera, és el projecte en què l'arquitecte es contradiu i traïu els seus propis ideals, deixant de banda les siluetes orgàniques a les quals ens havia acostumat per adoptar una geometria molt més rígida i terrenal.
El disseny de l'edifici es mou entre el modernisme en tota regla i l'estil neogòtic dels seus inicis, un període que també va inspirar altres obres seves locals, com el Celler Güell i l'escola Teresianas. No obstant això, la veritable inspiració darrere de la seva façana és purament medieval: l'estructura rendeix un tribut innegable a l'antic castell senyorial que hi havia en aquest mateix solar fa segles.
Durant gairebé set dècades, l'interior de la torre va romandre un misteri complet per als barcelonins. La família Guilera va mantenir la residència estrictament privada fins que, el 2013, la necessitat de finançar diverses reparacions al recinte els va obligar a obrir finalment les portes al públic. Aquell període d'accés públic va culminar en la recent venda de diversos milions d'euros, tancant així un altre capítol en la història de l'obra més inusual del geni modernista.
