Per arribar a aquest paradís del disseny de segona mà cal tenir la cita prèvia a la butxaca, travessar sense por un polígon industrial de L’Hospitalet de Llobregat i empènyer una porta que no anuncia res. Però darrere d’aquesta entrada anodina s’amaga Brutus de Gaper, un hangar de 1.700 metres quadrats que és, probablement, el magatzem vintage més gran d’Espanya, i que s’ha convertit en una mena de ‘servei d’atrezzo de culte’ per l’star system audiovisual i la clientela més selecta de Barcelona.
Aquest espai immens i silenciós no és una botiga convencional; és una màquina del temps sense dependents ni postureig. Aquí s’amunteguen butaques italianes dels anys 60, làmpades d’oficina alemanyes dels 70 i aparadors danesos que respiren història i fan olor de fusta vella. Tot amb la pàtina del temps, res de còpies.
Un hobby que es va descontrolar
Darrere d’aquest projecte hi ha en Niels Jansen, un holandès que, juntament amb Ron Van Melick, va deixar enrere la seva vida corporativa per fundar Brutus de Gaper fa una dècada. En diversos reportatges, ell defineix aquest negoci com un hobby que es va descontrolar. El negoci funciona a dues velocitats, equilibrant la venda i el lloguer de peces.
A la venda, la clientela és variada, però destaca un perfil d’expat (molts americans) i, darrerament, un inesperat client xinès amb un gust exquisit. Tanmateix, l’altre gran pulmó és la industria audiovisual. Grans produccions, com la sèrie Asalto al Banco Central de Netflix, han passat per aquí per recrear ambients d’època, des d’oficines dels 70 amb els seus escriptoris i làmpades originals, fins a salons que semblen sortits d’un arxiu.
Entrada només amb cita prèvia
El criteri de Brutus de Gaper és tan estricte com el d’un col·leccionista: només entren peces originals, que ja no es fabriquin. La mercaderia arriba a Barcelona un cop a l’any, en un gran camió carregat des d’Holanda, Bèlgica, Alemanya i Escandinàvia. Com Jansen explicava a Idealista/News, l’estoc és la seva major assegurança. És una feina de curació constant, on cada peça és revisada i restaurada amb cura per tornar-li el seu esplendor.
Encara que l’stock és enorme, no es tracta d’una botiga de saldos. Si bé el mite que ‘la segona mà ha de ser barata’ continua present en la mentalitat espanyola, aquí les peces tenen un valor històric i de disseny que cal pagar. Una làmpada de peu pot rondar els 300-400 euros, mentre que una taula puja fins als 1.500 euros. No obstant això, Jansen és optimista en assenyalar que la generació de 30 a 40 anys comença a comprendre que el vintage de qualitat és una inversió i no una ganga.
Brutus de Gaper, el cui nom uneix un nom de fill no posat per Jansen (Brutus) i el símbol de les farmàcies holandeses (de Gaper), és un negoci de portes tancades. No hi ha xarxes socials invasives ni visites sense filtre. La cita prèvia no és un gest de snobisme, sinó de protecció: de l’espai, del producte i del ritme humà que l’holandès vol mantenir. ‘Si això es converteix en l’Ikea del postureig, jo me’n vaig’, conclou.
Malauradament, com sol passar en la canviant geografia urbana de Barcelona i els seus voltants, aquest santuarí té data de caducitat. El futur urbanístic de L’Hospitalet probablement obligarà el magatzem a reubicar-se. Valoren Terrassa o Sabadell, tot i que preferirien seguir a prop de la Ciutat Comtal.