Té una associació de veïns, una bústia i un Consell de Barri, però el seu nom no apareix a la llista oficial dels 73 barris de Barcelona. La Font del Gos, un nucli situat a les vessants de Collserola, just per sobre de la Ronda de Dalt, sobreviu com un barri fantasma dins de la ciutat. Tot i que la seva ubicació geogràfica fa que hauria de formar part del districte d’Horta-Guinardó, la realitat és que, administrativament parlant, la zona no és reconeguda com a tal.
Els veïns es queixen que viuen en una zona completament oblidada per les autoritats públiques. El principal obstacle en la seva vida quotidiana és la mobilitat, ja que cap línia d’autobús no passa pels seus carrers. Els veïns es veuen obligats a pujar per pendents pronunciats per arribar a casa seva, una barrera arquitectònica que afecta especialment la població més gran del barri. La manca d’infraestructures s’estén a totes les àrees essencials del barri. La Font del Gos no té centre d’atenció primària (CAP), comissaria , església ni escola. L’edifici que acollia l’escola fa anys ara només serveix com a centre cívic del barri.
Setanta anys esperant el reconeixement
L’arrel d’aquesta situació rau en un buit legal dins de l’entorn urbà. Els representants del veïnat expliquen que, tot i que les cases estan registrades legalment de manera individual, la zona en conjunt no està classificada oficialment com a barri segons la normativa urbanística. Aquesta anomalia ha persistit durant uns 70 o 80 anys. La principal demanda dels veïns és que l’ajuntament legalitzi finalment la zona perquè puguin reparar i rehabilitar les seves llars amb les garanties necessàries. El descontentament és palpable entre els veïns, que afirmen pagar tots els seus impostos municipals però senten que, a canvi, no reben cap mena de serveis públics ni inversions.
Malgrat les mancances institucionals, la comunitat manté una forta cohesió interna davant l’aïllament. Els gairebé 200 residents de la zona compensen la manca de suport municipal organitzant-se per celebrar el seu propi festival local. Fan servir les instal·lacions exteriors del centre cívic per muntar un bar, parar taules i preparar el menjar ells mateixos, mantenint vives les tradicions del barri.
Aquesta sensació de comunitat i l’entorn aïllat són les raons principals per les quals els veïns s’hi queden. Davant l’opció de traslladar-se a zones amb millors comunicacions de transport, els veïns es neguen categòricament a deixar les seves llars. Argumenten que l’estil de vida i la tranquil·litat absoluta que troben als carrers de La Font del Gos compensen les dificultats diàries i no es poden trobar enlloc més de Barcelona.
