Barcelona no es va construir en un dia, ni en un any, ni tan sols en un mil·lenni. I tot i que hi ha proves que els primers habitants s’hi van establir fa uns 4.000 anys, no cal buscar entre pedres i ruïnes per aprendre sobre la ciutat. Molt a prop de Glòries, trobem un dels edificis més interessants de Barcelona, amb una gran història per explicar: La Farinera del Clot.
Tot i que avui dia és un centre cultural dedicat a promoure el teatre, les arts i l’educació entre la gent de Barcelona —i, en particular, els residents de Sant Martí—, originalment es va fundar amb un altre propòsit, que no és difícil endevinar pel seu nom: com a molí fariner.
L’edifici original es va construir el 1852, tot i que inicialment només servia com a magatzem de gra i molí tradicional. El 1892, el negoci es va professionalitzar més i va guanyar popularitat com a Casa Harinera de San Jaime. Durant els 99 anys que va estar en funcionament, va arribar a produir el 36 per cent de tota la farina consumida a Catalunya.
Una renovació modernista i un paper clau en la Guerra Civil
Però va ser el 1908, en plena època daurada de l’auge industrial de Barcelona i del modernisme, que l’arquitecte Josep Maria Pericas i Morros va dissenyar un enorme complex de quatre plantes de maó vermell amb un estil arquitectònic que barrejava elements industrials i modernistes. Avui només en queda l’edifici principal; al seu voltant hi havia dues ales secundàries que es van enderrocar a la dècada de 1990.
Durant la Guerra Civil, l’edifici va ser col·lectivitzat per comitès de treballadors i sindicats, i la seva producció va passar a mans de la Generalitat i del Govern de la Segona República per garantir el subministrament de pa en temps d’escassetat. La Farinera va continuar en funcionament durant tot el segle XX, però gradualment es va anar obsoletant i va perdre protagonisme dins de la indústria de la molineria de farina, fins que va tancar el 1991 i l’edifici va quedar abandonat.
La seva conversió en un centre cultural
La pressió popular i la necessitat dels veïns d’espais públics i culturals en un moment en què la majoria dels edificis industrials s’estaven enderrocant per fer lloc a blocs de pisos van portar l’Ajuntament de Barcelona a comprar el solar i convertir-lo en un espai comunitari. Després de l’adquisició, es va considerar una reforma integral de l’edifici, però finalment es va decidir preservar els elements mecànics de la fàbrica i integrar el seu passat industrial en el nou espai.
Avui dia, la Farinera del Clot és un dels centres culturals més actius de la ciutat, però una visita al seu interior continua sent un viatge al segle XIX i XX, quan les turbines i les cintes transportadores transportaven blat a plena capacitat; ara, donen fe de les exposicions, les classes i les produccions de teatre que se celebren entre les seves parets.
