Als 100 anys, Montserrat Torrent encara està activa com a organista i continua fent concerts. A casa, comença el dia a les cinc o les set del matí a les tecles del seu propi instrument. En aquell moment, explica, no engega el motor de l’orgue per evitar que els veïns el sentin i l’acabin desnonant de l’edifici.
La seva rutina diària és estricta i molt constant. Després d’aixecar-se d’hora per a la seva primera sessió de pràctica, esmorza, es dutxa i torna a practicar. A les dotze del migdia fa una pausa per dinar amb la seva criada, una tasca a la qual dedica a penes deu minuts. Després d’una migdiada, que considera essencial, reprèn la pràctica durant una hora més.
La força motriu darrere la seva passió per tocar
Torrent afronta els reptes de la seva edat amb pragmatisme. Quan la seva família li pregunta com està, respon honestament que als 100 anys sempre hi ha dolors i molèsties físiques i que és impossible sentir-se perfectament bé. A més, pateix pèrdua d’audició, la qual cosa suposa un repte constant a l’hora d’aprendre peces noves i provoca discussions freqüents amb els seus metges. No obstant això, insisteix que el seu entusiasme per continuar tocant és un incentiu tan poderós que no necessita «ni vitamines ni cap altra mena de suport».
Una pionera de l’orgue i una amant del mar
Al principi de la seva carrera, la figura d’una organista era una raresa a la zona, a diferència d’altres llocs com França o Anglaterra, on ja era una cosa habitual. Al llarg de la seva carrera, un dels moments que recorda amb més emoció és la inauguració de l’orgue a l’església de Sant Felip Neri, una fita que havia desitjat profundament i que havia arribat a creure que mai es materialitzaria.
A part de la música d’orgue clàssica, Torrent té una gran afició pel cant gregorià. De fet, ha deixat clar que al seu propi funeral no hi haurà música d’orgue, només veus interpretant aquestes melodies.
Més enllà de les partitures i els teclats, el seu refugi a la ciutat és qualsevol lloc des del qual pugui contemplar el Mediterrani. Torrent confessa que el mar la fascina i l’impressiona per igual, tant els dies que està calmat com quan està mogut i una mica espantós.