A mesura que s’acosta Sant Jordi, la festa més icònica de Catalunya, la llegenda pren vida un cop més als aparadors, a les escoles i a les places. Tots coneixem la història: el drac terroritza la ciutat de Montblanc, un sorteig designa la filla del rei com a sacrifici i un cavaller valent apareix just a temps per salvar-la, fent que de la sang de la bèstia floreixin roses.
Tanmateix, en la imaginació col·lectiva, sempre ha estat simplement ‘la princesa’. Un personatge secundari, gairebé anònim, la identitat del qual ha quedat enterrada pels segles.
Les dues teories sobre la seva identitat
En investigar les cròniques i les versions menys conegudes de la llegenda, descobrim que no hi ha un consens clar. Com passa sovint amb les tradicions orals, a la protagonista femenina se li han donat noms diferents segons qui expliqués la història:
- Cleodolinda: Aquest és possiblement el nom més comú en les versions que s’atreveixen a anomenar-la. Sona antic, regial i posseeix la força necessària per ser la protagonista d’una epopeia medieval.
- Violant: Una altra escola de pensament defensa aquest nom, estretament vinculat a la noblesa catalana i aragonesa de l’època, la qual cosa li donaria un toc una mica més ‘històric’ dins de la fantasia.
La resposta definitiva de Montblanc
En la recerca d’una veritat oficial, vam consultar la tradició de Montblanc, el poble de Tarragona on, segons la tradició, va tenir lloc l’èpica gesta. La resposta és curiosa: en la versió més pura i antiga conservada al municipi, la princesa no tenia mai nom. Ella és la personificació de la innocència i del poble, un arquetip sense nom.
Tanmateix, les llegendes no són peces de museu estàtiques; són històries vives que evolucionen amb la societat que les explica. Potser el 2026 és el moment de començar a anomenar-la pel seu nom, fos Cleodolinda o Violant, perquèel relat pugui, finalment, ser una història de dues.
