Barcelona torna a estar al mapa de la innovació mèdica mundial, aquesta vegada amb una història que combina la ciència-ficció, l’ètica i una generositat difícil de processar. L’Hospital Vall d’Hebron ha anunciat el primer trasplantament de cara reeixit del món utilitzant teixit d’un donant que va sol·licitar la mort assistida (eutanàsia).
La protagonista d’aquesta nova vida és la Carme, una dona que va veure com la seva realitat s’enfosquia després d’una infecció bacteriana massiva. El que va començar com un problema de salut va derivar en una necrosi que li va arrabassar el nas, li va impedir obrir la boca per menjar i, el que és més dolorós, li va robar les ganes de sortir al carrer. Quatre mesos després de l’operació, la Carme ara pot prendre un cafè i, sobretot, respirar sense por.
Un raig de llum entre la tècnica i la generositat
Un raig de llum entre la tècnica i la generositat
Tot i que s’han fet poc més de 50 trasplantaments d’aquest tipus a tot el món (i Vall d’Hebron ja és un veterà en aquest camp, ja que va realitzar el primer trasplantament total el 2010), el cas de la Carme és únic pel seu origen. La donant no només va decidir donar els seus òrgans, sinó que també va especificar el seu desig de donar la seva cara perquè algú altre pogués recuperar la seva expressivitat.
Aquesta circumstància particular va permetre una cosa inaudita en medicina d’urgències: la planificació. En conèixer per avançat els desitjos de la donant, l’equip liderat pel Dr. Joan-Pere Barret, cap de Cirurgia Plàstica i Cremats, va poder treballar de bracet amb enginyers. Van utilitzar un programari de planificació 3D per dissenyar guies personalitzades que s’ajustessin perfectament a les estructures òssies i nervioses de les dues dones.
Un exèrcit de 100 professionals va participar en l’operació. No és d’estranyar: no es tracta de «posar-se una màscara», sinó de connectar vasos sanguinis i nervis d’un diàmetre inferior a un mil·límetre perquè la cara tingui sensibilitat i moviment. Com diu l’equip mèdic, una cara que no sent no és una cara, és una estàtua.
Més enllà de la sala d’operacions: la identitat en joc
Més enllà del quiròfan: la identitat en joc
A diferència d’un trasplantament de ronyó o de cor, un trasplantament de cara toca el nucli del que som. És per això que el procés no s’acaba quan es tanquen els punts. La Carme ha tingut un suport constant de psiquiatres i psicòlegs, que ha estat essencial per ajudar-la a assumir la seva nova imatge al mirall.
L’èxit de Vall d’Hebron no és només tècnic; Espanya continua sent un líder mundial en donacions gràcies a un sistema que permet fites com aquesta. Segons dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), el país ha estat a l’avantguarda de la donació d’òrgans durant dècades, la qual cosa permet que casos extremadament complexos, com el de la Carme, passin de ser un somni a una realitat als passadissos d’un hospital públic.
Avui, la Carme diu que ja no li importa sortir. Ha recuperat la capacitat de parlar i de sentir el tacte a la pell. D’aquí a un any, espera estar “fantàstica”, però de moment, el simple gest de prendre un cafè en una terrassa de Barcelona ja li sembla una victòria absoluta.