Si algun dia t’has preguntat per què els taxis de Barcelona són negres i grocs, la resposta està en una història que barreja metges somiadors, fàbriques del Poblenou i una empresa amb nom bíblic: David S.A.
Sí: David, com el que va vèncer a Goliat. I d’alguna manera, això va ser exactament el que va intentar fer el fundador d’aquesta empresa.
El cotxe que va néixer per lluitar contra els gegants
El 1913, Josep Maria Armangué metge, periodista i emprenedor incansable, va decidir fundar la Fàbrica Nacional de Cyclecars David. La seva idea era tan simple com ambiciosa: fabricar cotxes petits, lleugers i assequibles per competir amb els grans monstres europeus del motor, com Renault o Peugeot.
Primer va aixecar el taller a l’avinguda del Tibidabo i, més tard, el va traslladar al carrer Pallars del Poblenou, el cor industrial de la Barcelona d’aleshores. Allà van néixer els cyclecars David, vehicles esportius i elegants que van arribar a participar en curses com la Pujada a la Rabassada o el Barcelona-Madrid-Barcelona.
El naixement del taxi groc i negre a Barcelona
Tot va canviar el 1917, quan un accident aeri va acabar amb la vida d’Armangué. L’empresa va passar a mans dels germans Moré, que van deixar els circuits per centrar-se en un negoci molt més urbà i, al parecer, rendible: el taxi. I allí va néixer una llegenda.
Els nous taxis David eren robusts, fiables i, sobretot, cridaven l’atenció. La seva carrosseria combinava el negre amb el groc, una elecció pensada per destacar entre el trànsit d’una ciutat que començava a modernitzar-se. Al capó, una petita figura del David de Miguel Ángel recordava d’on venien.
Sense saber-ho, aquella decisió de color marcaria per sempre el paisatge barceloní. Els taxis David no només eren cridaners, sinó que tenien fama d’impecables: els conductors vestien uniforme, no acceptaven propines i havien de mantenir el vehicle net i segur. Als anys 20, més d’un miler de taxis David circulaven pels carrers de la ciutat.
El final del viatge: l’edifici de David SA que encara pots visitar
La Guerra Civil i la postguerra van acabar amb l’empresa, que va perdre les seves llicències i no va aconseguir sobreviure a l’auge del Seat 600. Però la seva empremta perdura en alguna cosa molt més quotidiana: el color dels taxis que seguim veient cada dia pels carrers de Barcelona.
Així que la propera vegada que aixequis la mà en una cantonada per aturar-ne un, recorda: aquell toc groc ve d’una petita fàbrica del Poblenou que, fa més d’un segle, s’atrevia a somiar amb els gegants.
De fet, David SA va tenir tant d’èxit que va deixar un important llegat darrere seu que encara es pot visitar: l’Edifici David, al carrer Aribau 240, construït durant els seus anys d’esplendor, que encara existeix, continua portant el seu nom i que és un símbol viu de la història de la ciutat.