Hi ha una mena de màgia especial que floreix cada agost a Barcelona, la que transforma l’asfalt cremat i les voreres familiars en llenços on la imaginació dels veïns pren el protagonisme. Sants ha tornat a lluir la seva millor galeria per a la seva esperada festa local i, amb ella, s’ha anunciat el veredicte del tradicional concurs de decoració de carrers, que ens recorda el valor immens del treball manual i comunitari que teixeix la identitat dels nostres barris.
Aquest any, el jurat ha dictat sentència i l’alegria ha esclatat exactament al mateix lloc que l’any passat: el Carrer de Valladolid ha tornat a emportar-se el primer premi del concurs de decoració de carrers de les Festes de Sants. Inspirats en una espectacular Ruta de la Seda, els creadors d’aquesta obra efímera han acumulat 384 punts, ocupant el primer lloc del podi per segon any consecutiu en un concurs en què s’enfrontaven un total d’onze carrers i places.
Un podi amb un toc geomètric i un toc dolç
La batalla per la plata i el bronze va ser molt disputada. El segon premi ha estat per al Carrer de Sagunt, que, amb el seu enfocament en les formes i la geometria, s’ha quedat molt a prop del primer lloc, amb 377 punts. Els seus esforços no només els han valgut aquesta merescuda posició, sinó que també s’enduen una menció especial del jurat, que ha volgut destacar la impressionant feina feta al sostre de la seva exposició.
Mentrestant, el tercer lloc ens ha deixat la millor de les impressions. El carrer de Guadiana va decidir transformar el seu carrer en una pastisseria màgica habitada per xocolates, pastissos i brioixeria gegants. Fidels al seu encantador lema, «Com més sucre, més dolç», han aconseguit convèncer el jurat i assegurar-se l’últim lloc del podi.
Onze finestres cap a mons diferents
Més enllà dels tres guanyadors principals, el concurs d’enguany ha estat un veritable viatge temàtic gràcies a la dedicació de tots els participants. Passejar per Sants aquests dies ha estat com saltar entre mons diametralment oposats simplement en girar una cantonada.
La creativitat veïnal ens ha ofert una gran varietat d’escenes als onze emplaçaments inscrits. Els qui han recorregut la zona potser s’han trobat amb exposicions que rendien homenatge al rugit del món de les curses de cotxes, a la màgia atemporal del cinema o als misteris de la ciència. La memòria històrica i el món de l’educació també han tingut el seu espai, amb exposicions que han transportat els visitants a les Olimpíades Populars del 1936 o han defensat el paper de les escoles públiques, demostrant que l’art als nostres carrers té lloc no només per a l’oci, sinó també per al record.
