A penes hem guardat els abrics i ja estem posant els ulls en el ventilador. El que hem viscut els darrers dies, amb temperatures que superen els 30 graus just a l’inici de la primavera, no és només una història per xerrar a la cua del supermercat, sinó el tràiler d’una pel·lícula que promet ser asfixiant. La culpa d’aquest ‘estrena’ anticipada la té una vella coneguda de la meteorologia que ha tornat aquest any amb força: el fenomen El Niño, que els experts ja han començat a anomenar ‘Super El Niño’ a causa de la seva força sense precedents a les aigües del Pacífic.
Aquesta anomalia tèrmica, que s’origina a milers de quilòmetres de les nostres costes, actua com un dòmino gegant. Quan les aigües del Pacífic Sud s’escalfen dràsticament, acaba per alterar la circulació atmosfèrica a escala mundial. El resultat per a nosaltres sol ser una autopista oberta perquè masses d’aire africà s’instal·lin sobre la Península sense demanar permís, transformant els nostres carrers en un autèntic calder on l’asfalt sembla fondre’s a cada pas.
Un efecte dominó originat al Pacífic
Tal com s’explica a Cadena Ser, les condicions que es desenvolupen al Pacífic triguen uns mesos a afectar el clima europeu. Atès que aquest escalfament ja està mostrant una intensitat sense precedents, els models indiquen que el punt àlgid de la onada de calor coincidirà precisament amb els mesos mitjans de l’estiu. No és només que faci calor; s’espera que el sistema de altes pressions s’instal·li de manera persistent, bloquejant qualsevol entrada d’aire fresc.
Segons dades de l’AEMET i de diversos centres meteorològics europeus, la probabilitat que aquest estiu es classifiqui entre el 20 % dels més calorosos dels quals es té registre és extremadament alta. L’escalfament global no només està fent que aquests episodis siguin més freqüents, sinó que també fa que El Niño sigui molt més inestable i extrem, la qual cosa fa que sigui molt més difícil predir si ens enfrontarem a una sequera persistent o a tempestes sobtades i violentes després de les onades de calor.
El refugi càntabre com a última esperança
No obstant això, en aquest mapa tenyit de vermell fosc, sembla haver-hi un petit raig d’esperança (o, si més no, d’aire respirable). Els patrons de vent típics d’aquest ‘Super El Niño’ afavoreixen la formació de sistemes d’altes pressions que, en determinats llocs, impulsen vents del nord cap a la costa cantàbrica. Això significa que, mentre la resta d’Espanya busca desesperadament l’ombra, els residents i visitants del nord podrien gaudir d’un respir considerable de la calor, estalviats de les temperatures asfixiants que assotaran el Mediterrani i el centre de la península.
Si la tendència es confirma, l’èxode vacacional cap al nord no serà només una qüestió de paisatge, sinó de pura supervivència climàtica. A mesura que el fenomen continua desenvolupant-se, els experts recomanen estar atents a les actualitzacions, tot i que tot suggereix que aquest any, més que mai, mantenir-se hidratat i buscar refugi dels vents del nord serà clau per sobreviure a un estiu que promet no donar-nos cap treva.
