A dos anys que comencin les obres de renovació per integrar-lo al MNAC, el Palau Victòria Eugènia s’ha convertit en la seu temporal d’IDEAL Barcelona. Però la història d’aquest edifici (i del seu bessó, el Palau Alfons XIII), situat entre el Palau Nacional i la Font Màgica de la Fira de Barcelona, es remunta a fa més d’un segle.
1. Una nova vida per a Montjuïc: la raó de la seva construcció
A principis del segle XX, Montjuïc estava pràcticament aïllat de la resta de Barcelona. Va ser l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch qui va començar a impulsar-ne el desenvolupament, proposant aquesta zona com a seu de l’Exposició Internacional de 1929.
El projecte ambiciós va començar el 1917 i la construcció dels palaus bessons va continuar fins al 1923. El Palau Victòria Eugènia es va inaugurar oficialment el 19 de maig de 1929, coincidint amb la inauguració de l’Exposició. El 1930, l’edifici va passar a formar part de la Fira de Barcelona i, després d’una gran reforma el 2018, s’ha anunciat que el pavelló s’integrarà al MNAC, en preparació per al centenari de l’Exposició el 2029.
2. Porta el nom d’una reina
El palau porta el nom deVictòria Eugènia de Battenberg, reina consort d’Espanya del 1906 al 1931 i neta de la reina Victòria d’Anglaterra. Els organitzadors de l’Exposició van anomenar l’edifici en el seu honor per associar el projecte amb l’elegància i el progrés que representava Victòria Eugènia: la reina va introduir a la cort costums com fumar i portar pantalons, pràctiques molt poc comunes entre les dones de l’alta societat (i encara menys entre la reialesa). El palau bessó, situat just a l’altra banda, porta el nom del seu marit, el rei Alfons XIII.
3. Cobreix 14.000 m² i les torres inspirades en la corona d’Aragó coronen els seus racons
El Palau Victòria Eugènia és un exemple de la fase «monumentalista blanca» de Puig i Cadafalch, en la qual l’arquitecte es va allunyar del modernisme de la Casa Amatller i la Casa de les Punxes per adoptar una barreja de classicisme, barroc català i novecentisme.
Parlem d’un edifici de 14.000 metres quadrats, dissenyat per acollir grans multituds i allotjar una àmplia infraestructura, amb escales interiors per salvar el desnivell de la muntanya. A l’exterior, destaquen les seves torres —inspirades en el Pont Reial de València— i l’esgrafiat de les parets, que imita columnes salomòniques i garlandes. La renovació del 2018 va reobrir l’espai interior del pavelló, permetent que la llum del sol tornés a entrar a través dels seus claraboies.
4. Quatre columnes que renden homenatge a Catalunya dominen l’exterior del pavelló
La zona al voltant del Victòria Eugènia també va ser escenari de tensions polítiques. El 1919, Puig i Cadafalch va construir les famoses Quatre Columnes davant de la seva façana, simbolitzant les quatre ratlles vermelles de la bandera catalana. El 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera i només un any abans de l’Exposició, les columnes van ser enderrocades en un intent d’esborrar qualsevol rastre d’identitat catalana. El 2011, van ser reconstruïdes i reinaugurades.
5. Avui dia, és un centre d’arts digitals…
Avui dia, el pavelló està en un període de transformació: mentre les instal·lacions d’IDEAL Barcelona s’estan reformant, el Victòria Eugènia s’ha convertit en la seva seu temporal. L’espai acull ‘Els últims dies de Pompeia’, una exposició immersiva avalada per National Geographic que permet als visitants viatjar enrere en el temps a l’antiga Roma i experimentar el desastre natural que va destruir Pompeia. L’exposició combina artefactes històrics i rèpliques amb viatges pel metavers i sales de realitat virtual on els visitants poden experimentar-ho tot, des de batalles de gladiadors a l’amfiteatre fins a l’erupció del mateix Vesuvi.
6. …i en el futur, part del MNAC
La gran transformació del Palau Victòria Eugènia tindrà lloc el 2029, amb la seva integració definitiva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Aquest projecte d’ampliació afegirà 19.000 metres quadrats d’espai d’exposició, i ambdós edificis estaran connectats per un nou pas de connexió. L’objectiu de la reforma és, sobretot, millorar l’accés perquè la pujada a Montjuïc es converteixi en un passeig natural, plenament integrat en la vida de Barcelona.
