Fa només un parell d’anys, passejar pel Port Olímpic era, per a molts residents de Barcelona, una experiència una mica aliena: restaurants mediocres, discoteques bastant pretencioses o, senzillament, una parada necessària de camí a la platja. Els records de nits de festa i del formigó malmès per la sal marina s’han esvaït gradualment, donant pas a una arquitectura molt més acollidora, oberta i, sobretot, dissenyada amb cura, que garanteix que la ciutat ja no giri l’esquena a la costa. El Balcó Gastronòmic és la peça clau d’aquest trencaclosques, un passeig elevat que ha aconseguit el que semblava impossible: ha fet que els establiments locals tornin a considerar el port com una destinació culinària de primer nivell.
Aquesta transformació no és només una renovació estètica, sinó un canvi profund en la filosofia de l’espai. Segons l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona de Serveis Municipals (B:SM) mateixos, l’objectiu d’aquest nou centre és promoure l’economia blava i la restauració sostenible, allunyant-se dels menús preempaquetats per a turistes que van dominar la zona durant dècades. És en aquest context de renovació total que han sorgit dues propostes que defineixen perfectament la nova era del Moll de Gregal.
Nuara: plats a la brasa de carbó i cuina de mercat
Un dels noms que més destaca en les converses posteriors al sopar és Nuara. Situat al número 11, aquest restaurant evita l’ostentació per centrar-se en allò que realment importa quan tens el mar a pocs metres: el producte. El seu concepte és una declaració d’intencions sobre una cuina de mercat, on el peix i el marisc salvatges no són meres acompanyaments, sinó les estrelles indiscutibles d’una carta que evoluciona segons el que dictamina cada dia el mercat de peix.
Per tant, us rep una gran exposició de peix fresc del dia sobre un fons de graella de carbó – aquestes són també les estrelles del menú: peix sencer a la graella servit amb tocs de cuina fina. Nosaltres, per exemple, vam provar el rape amb espàrrecs silvestres i tòfona – un plat realment excel·lent.
Les croquetes de temporada també són un imprescindible, els plats d’arròs porten el segell de la família Nuri (el restaurant és una sucursal del Balcó Gastronòmic de Ca la Nuri) i si trobeu el calamar amb cansalada, simplement l’heu de demanar. En resum, és un dels millors restaurants de la costa de Barcelona perquè combina l’esperit salvatge del mar de la ciutat amb l’elegància d’una família que fa dècades que prepara el seu peix.
Tres estrelles Michelin… amb vistes al mar
Si apugem el llistó cap a una experiència gastronòmica més distintiva, la nostra mirada es dirigeix inevitablement a l’establiment número 3, seu d’Eldelmar. No és un restaurant qualsevol; és el projecte personal dels germans Torres dins d’aquest nou ecosistema marítim. Sergio i Javier han buscat portar la seva sensibilitat i tècnica —ja consolidades amb tres estrelles Michelin al seu establiment de Les Corts— a un format molt més relaxat i orientat a compartir, atenuant el toc creatiu i abraçant una cuina de marisc més tradicional.
A l’Eldelmar, la carta és un viatge per la imaginació mediterrània, filtrada a través de l’objectiu de l’alta cuina. Hi trobareu de tot, des de les ostres clàssiques fins a plats més originals com el seu ‘arròs en llauna’, calamar farcit i clàssics de bar com les patates braves o l’amanida russa. És una mica car, però la terrassa us permet sopar just a sobre de l’aigua. Ah, i per cert, la Guia Michelin ja li ha atorgat la seva recomanació.
Kresala
Barcelona té un petit enclavament gallec al Port Olímpic. O un basc. O un català. O els tres alhora. Kresala és un restaurant que s’inspira en el llegat basc de les graelles de peix Euskeras, que couen a foc obert la pesca que acaba d’arribar als vaixells visibles des de les mateixes taules on es menja. Per aconseguir-ho, cada dia s’hi porta peix fresc directament dels mercats de peix gallecs, mitjançant un sistema de transport refrigerat que garanteix que el peix que ahir a la tarda encara era als vaixells gallecs estigui a punt per coure’s avui al migdia a les brases calentes de Kresala.
Això és el que anomenem luxe. I tot i que no es presenta com a tal, Kresala és justament això: un restaurant de marisc de luxe on sopar amb vistes al mar mentre gaudeixes del que t’ofereix. Potser la protagonista és l’ostra, servida bullida, pelada i sencera, amb una vinagreta que el seu toc àcid contrasta amb la dolçor de la carn. És una petita obra d’art que gairebé per si sola resumeix el restaurant: productes frescos, tallos precisos (a Kresala no hi ha forquilles, només pinces que garanteixen la delicadesa de cada mossegada) i un gust intens de mar. És un autèntic plaer.
La taula també pot guarnir-se amb el marisc del dia, com ara carneiros, cocochas preparades de tres maneres (fregides, a la graella i pil-pil) o potser un tataki de mol·luscs. Però l’estrella del plat arriba al final: una llobarro sencera (o mitja), a la graella a l’estil de Sant Sebastià. Cuit a la perfecció sobre les brases i servit amb una emulsió dels seus propis sucs barrejada amb oli d’all, que s’aboquen sobre el peix al final. És el toc final perfecte per a un àpat que, com diem, és un autèntic plaer per a nosaltres: sopar a la vora del mar, mirant el mar, mentre se’n gaudeix el sabor. Què més es pot demanar a un àpat a la ciutat?
