Els darrers tardors a la costa mediterrània han estat especialment inquietants des del punt de vista meteorològic. Fa només unes setmanes, Barcelona i tota la costa catalana van ser colpejades per dues tempestes gairebé consecutives que van deixar pluges d’una intensitat sense precedents, amb l’amenaça del temut ‘medicán’ a l’horitzó.
Les precipitacions, que van sumar més de 280 litres per metre quadrat (gairebé la meitat de la pluja mitjana anual) en períodes molt curts, van causar algunes inundacions i greus problemes en diverses parts de la ciutat, i van afectar especialment la infraestructura ferroviària.
Malgrat els danys, les conseqüències haurien pogut ser molt pitjors si no fos per la 'flota subterrània' de Barcelona, un sistema dissenyat per contenir la pluja torrencial i, essencialment, evitar que la ciutat s'inundi.
Aquest sistema funciona gràcies a una xarxa de 15 dipòsits d'aigua amb una capacitat conjunta de 477 milions de litres. Un sistema en gran part subterrani (13 dels 15 dipòsits són subterranis i 2 són aèris) que es va dissenyar a la dècada de 1990 per optimitzar el drenatge urbà. El més gran d'aquests dipòsits es troba al districte universitari i té una capacitat de més de 100 milions de litres.
El seu funcionament és molt senzill: aquests bassals retenen l'aigua quan les clavegueres estan col·lapsades i, gradualment, l'envien a l'estació depuradora un cop remeten les pluges.
40 dipòsits encara per construir
Tanmateix, segons el Pla Director Integrat de Sanejament de Barcelona (PDISBA), l'Ajuntament de Barcelona té terrenys reservats per construir entre 25 i 29 dipòsits addicionals, però l'objectiu a llarg termini és construir 40 dipòsits nous.
La més imminent és la de Rambla Prim, que està prevista que s'obri el 2028. Les tres següents, ja planificades, estaran situades a Vallcarca, Bac de Roda i La Sagrera; les dues primeres encara estan en fase de planificació i la tercera està en construcció, subjecta a les obres ferroviàries d'Adif.
