Del 29 de novembre al 7 de desembre, tots els focus del món literari apuntaran a un sol lloc: Barcelona. La ciutat és la convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), l’esdeveniment editorial en espanyol més influent del planeta.
Amb una inversió de gairebé dos milions d’euros i un lema poètic, “Vindran les flors” (Vindran les flors), la capital catalana no només viatja a Mèxic per mostrar el seu llegat, sinó per presentar una plantilla literària on es barregen autors clàssics de la literatura barcelonina amb veus noves que parlen de la ciutat amb noves perspectives..
La comissària del programa, Anna Guitart, ha seleccionat una delegació de més de 70 autors que reflecteix aquesta pluralitat. No és una foto fixa del passat, sinó un retrat en moviment de la Barcelona literària actual, amb paritat de gènere i un equilibri entre el català i el castellà. El resultat és un programa amb més de 100 activitats que inclouen des de concerts i exposicions fins a debats sobre ciència i ciutat.
Els autors barcelonins que van a la FIL Guadalajara i quins llibres seus has de conèixer
La llista de 70 autors és un reflex de la identitat mestissa de la ciutat. Al costat de figures consagrades com Carme Riera o acadèmics com Rafael Argullol, la delegació inclou barcelonins d’adopció que escriuen sobre ella des de fora, com l’aclamat autor irlandès Colm Tóibín, o autors llatinoamericans establerts aquí, com la xilena Paulina Flores o el mexicà Jordi Soler. Aquesta barreja de mirades enriqueix una panoràmica que també inclou la potent generació de narradors en castellà formada per Miqui Otero i el propi Kiko Amat.
El programa en català, per la seva banda, aposta per mostrar tant autors supervendes com Martí Gironell o Màrius Serra com veus emergents o de nínxol que el públic mexicà podrà descobrir. És el cas de poetes com Mireia Calafell i Adrià Targa o narradors amb un gran reconeixement de la crítica com Ferran Garcia i Eduard Olesti. Una selecció valenta que busca explicar la literatura com un ecosistema complet: des dels grans èxits fins a les joies ocultes.
Perquè no et perdis entre tant talent, aquí tens vuit noms essencials per entendre la potència literària de la Barcelona que es presenta al món.
Eduardo Mendoza: La ciutat dels prodigis
Per què cal llegir-lo: És impossible entendre la Barcelona moderna sense Mendoza. Amb aquesta novel·la, que s’ha convertit en un clàssic universal, inaugurarà la presència de la ciutat a la FIL. És el llibre que millor narra la transformació social, urbana i pícar de la ciutat entre les Exposicions Universals de 1888 i 1929. Un imprescindible absolut.
Marta Orriols: Aprendre a parlar amb les plantes
Per què cal llegir-la: Guanyadora del Premi Òmnium a la millor novel·la catalana, Orriols representa la força de la nova narrativa intimista. Aquesta obra sobre el dol i la resiliència d’una neonatòloga després d’una pèrdua abrupta és un exercici de precisió emocional que ha connectat amb milers de lectors.
Kiko Amat: Revancha
Per què cal llegir-lo: Amat és el cronista dels barris, la ràbia i la cultura underground. Amb un estil que barreja la cruesa del punk amb la tendresa, Revancha és un retrat brutal i honest de la violència latent als marges de la ciutat.
Gemma Ruiz Palà: Les nostres mares
Per què cal llegir-la: Periodista de formació, Ruiz Palà s’ha consolidat com una de les veus més sòlides en la recuperació de la memòria històrica femenina. Aquest llibre, aclamat per la crítica, és un homenatge a la generació de dones que, des de l’anonimat, van aixecar la Barcelona treballadora del segle XX.
Javier Cercas: Soldados de Salamina
Per què cal llegir-lo: Cercas és un dels autors en espanyol més llegits i respectats del món. La seva habilitat per fusionar la investigació periodística, la ficció i l’assaig moral va canviar les regles del joc. Soldados de Salamina no només és la seva obra mestra, sinó la porta d’entrada perfecta al seu univers literari. Un fenomen que segueix vigent.
Victoria Szpunberg: El pes d’un cos
Per què cal llegir-la: Com a dramaturga i novel·lista, Szpunberg explora els límits entre el teatre i la narrativa. En aquesta obra porta el lector a un terreny tan complex com universal: les cures, la malaltia i les tensions familiars. La seva participació a la FIL confirma la bona salut de la dramatúrgia catalana.
Juana Dolores: Beneïts a l’escenari del jo
Per què cal llegir-la: Poeta, actriu i agitadora cultural. Juana Dolores és la encarnació de la literatura més performativa, política i sorollosa. Els seus versos són directes, incòmodes i brillants, una crítica ferotge al sistema des d’una perspectiva de classe i gènere i una veu que sempre genera polèmica.
Xavier Bosch: Algú com tu
Per què cal llegir-lo: Bosch és sinònim de best seller a Catalunya. Amb novel·les com aquesta, guanyadora del Premi Ramon Llull, ha demostrat una habilitat extraordinària per connectar amb el gran públic a través d’històries d’amor, intriga i emocions universals. Representa el múscul de la literatura popular i la seva capacitat de crear lectors.
Carlos Zanón: Carvalho: problemes d’identitat
Per què cal llegir-lo: Zanón va tenir el repte titànic de ressuscitar el detectiu Pepe Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán, i ho va fer amb mestria. És un dels grans exponents de la novel·la negra barcelonina actual, un gènere que forma part de l’ADN literari de la ciutat. Imprescindible per als amants de la novel·la negra.
Irene Pujadas: Els desperfectes
P er què cal llegir-la: Reconeguda per la crítica i els llibreters, Pujadas representa una nova generació d’autores. Els seus contes són precisos, esmolats i sorprenents, capaços de revelar l’extraordinari en el quotidià. El futur de la narrativa catalana.
Miqui Otero: Simón
Per què cal llegir-lo: Guanyador del Premi El Ojo Crítico, Simón és la gran novel·la generacional sobre la Barcelona olímpica i postolímpica. Otero narra amb humor i nostàlgia la història d’un nen que creix volent ser un altre, convertint la ciutat en un personatge més. El llibre que millor ha explicat la vida dels que van créixer als 90.
Més enllà dels llibres: María Arnal o Kim, presents a la FIL
La presència de Barcelona a la FIL no es limita a la literatura. El programa cultural inclou concerts com els de Sílvia Pérez Cruz, Maria Arnal i Marcel Bagés, Queral Lahoz, Lucía Fumero o Kiko Veneno.
També exposicions com la mostra dedicada a l’obra de l’historietista Kim, guanyador del Gran Premi del Saló del Còmic. A més, debats i taules rodones que connectaran la literatura amb la ciència, l’arquitectura i els reptes socials de la ciutat.
En definitiva, com va afirmar el regidor de Cultura Xavier Marcé, aquesta és una oportunitat per mostrar que la literatura de Barcelona continua sent el millor reflex d’una ciutat vibrant, complexa i en constant reinvenció.
La FIL gastronòmica: el restaurant de Barcelona que viatjarà a la FIL
La gastronomia de Barcelona també serà una de les grans protagonistes a la FIL de Guadalajara, amb el xef Gerard Bellver, xef de Jiribilla com a màxim representant. Ell serà el responsable de dissenyar el menú del dinar inaugural, la trobada social més important de la fira que reuneix set-centes persones. A més, Bellver elaborarà la proposta per al Festival Gastronòmic, un bufet que oferirà una selecció de plats típics de la cuina barcelonina a l’Hotel Barceló durant els nou dies que dura l’esdeveniment.
L’elecció de Bellver és ideal, ja que és un cuiner que domina a la perfecció ambdues cultures culinàries. Nascut a Barcelona i format en temples gastronòmics com El Bulli o Arzak, va viure durant 28 anys a Mèxic, on va treballar en restaurants de referència com Biko. El 2023 va tornar a la seva ciutat natal per obrir el seu propi projecte, el restaurant Jiribilla a Sant Antoni, on combina el millor de les tradicions catalana i mexicana, convertint-se en l’ambaixador perfecte per a aquesta cita.