Estic segur que us ha passat precisament aquestes Pasqua. Sou a mitja via d’una escapada de cap de setmana, aixequeu la vista cap a un rètol blau o blanc i allà són: la C-16, l’AP-7 o la B-20. Per a la majoria de nosaltres, aquestes lletres i xifres no són res més que un embolic de símbols dissenyat per fer que els conductors se sentin una mica més perduts. Tanmateix, en el món de l’enginyeria civil i l’administració pública, res no es deixa a l’atzar. De fet, darrere de cada designació de carretera que travessa el nostre país hi ha un sistema gairebé poètic i altament lògic, que un vídeo de 3Cat acaba d’explicar a la perfecció.
Comprendre aquest jeroglífic no només et fa semblar la persona més llesta del grup en el teu pròxim viatge, sinó que també et proporciona un sentit de l’orientació espacial que ni tan sols el millor algorisme de Google Maps pot igualar; t’ajudarà a situar automàticament, amb els ulls tancats, on es troba cadascuna de les carreteres de Catalunya i cap a on van.
Què signifiquen les lletres que s’utilitzen per anomenar les carreteres (i no, no es tracta només de ‘autopista’ o ‘carretera’)
El primer que cal desxifrar és la lletra inicial, que ens indica, d’una banda, el tipus de via i, amb això, bàsicament qui ‘posseeix’ l’asfalt per on circules. Si ets en una via que comença per A o AP (una autovia o autopista de peatge), estàs sota la jurisdicció de l’Estat.
Però si el rètol porta una C de color viu (per a ‘carretera’), ets en terreny gestionat pel Govern de la Generalitat. És una distinció que va més enllà de la política: defineix tot, des del manteniment fins al disseny de la pròpia carretera.
Finalment, hi ha les carreteres provincials o locals, que depenen de la diputació de cada província. Així, si la carretera té una B (B-20), és de Barcelona; una GI (GI-682), de la província de Girona; una L, de Lleida; i una T, de Tarragona.
Què signifiquen els números?
El més fascinant del sistema català, que està regulat pel Decret 261/1999, és que té una lògica segons la qual el primer dígit del número indica la direcció de la carretera (nord-sud, est-oest, paral·lela al mar o perpendicular al mar).
El segon dígit indica la posició d’aquesta carretera entre totes les carreteres que van en aquesta direcció. Per exemple: la C-31 va paral·lela al mar i és la primera carretera d’aquest tipus a Catalunya.
És molt senzill. Si el número de la carretera comença per 1, vol dir que viatges de sud a nord. Per posar l’exemple complet: la C-16 va cap a la Cerdanya i és la sisena d’aquest tipus a Catalunya.
Si el número comença per 2, com l’Eix Transversal (C-25), estàs creuant el mapa d’oest a est, de Lleida cap a Girona. En aquest cas, seria la cinquena carretera en aquella direcció.
Però les coses es tornen més específiques a mesura que ens acostem al mar. Les carreteres que comencen per 3 són les que van paral·leles a la costa, seguint aquella línia blava del Mediterrani, com la C-32 (la segona d’aquest tipus a Catalunya).
En canvi, si el número comença per 4, 5 o 6, la carretera està pensada per anar perpendicular a la mar, dirigint-se cap a l’interior des de la platja. La C-42, per exemple, seria la segona carretera del sud de Catalunya que va perpendicular a la costa.
A més, hi ha una regla d’or que no falla mai: la mida importa, però a l’inrevés. Com més dígits vegis al rètol, menys important és la carretera. Una carretera de tres o quatre xifres és, gairebé amb tota seguretat, una via regional o local que et portarà per paisatges més lents i tranquils.
L’ecosistema de Barcelona i les seves excepcions
Quan entrem a l’àrea metropolitana, el joc canvia una mica per adaptar-se a la densitat de la nostra selva de formigó. És aquí onapareixen les carreteres que comencen amb la lletra B, com la B-10 (Ronda Litoral) o la B-20 (Ronda de Dalt). En aquests casos, l’esquema de nomenclatura reflecteix un disseny de circumval·lacions i vies d’accés destinat a canalitzar el gran trànsit de la capital. Curiosament, Barcelona és un dels pocs llocs on els números no només indiquen la direcció, sinó també l’ordre de proximitat al centre de la ciutat.
Així que la propera vegada que trobeu un rètol de carretera en sortir de Barcelona, no l’ignoreu. Aquest codi no és només un nom, sinó una instrucció de navegació que ha estat allà durant dècades, esperant que algú la comprengui. Ara ja saps que si vas per una carretera que comença per 1, el fred dels Pirineus s’acosta, i si vas per una que comença per 3, l’aigua salada no és lluny. El paviment, al cap i a la fi, també té la seva pròpia història.
