És impossible entendre la Barcelona d'avui sense aprofundir en els orígens dels seus barris i escoltar les històries dels veïns que, mica en mica, van donar forma a la identitat i l'ànima de la ciutat i els seus carrers. Històries com la de la Lleialtat Santsenca, ara un edifici municipal dedicat a promoure la cultura i a teixir comunitat, però que en el passat va ser la seu d'una llegendària cooperativa de treballadors.
L'edifici actual es va construir fa gairebé un segle, el 1927, dissenyat per l'arquitecte català Josep Alemany, però els orígens de l'associació es remunten a finals del segle XIX. El 1894, quinze treballadors de Sants (en aquell moment un poble independent) van fundar una cooperativa amb l'objectiu d'organitzar-se per comprar a l'engròs productes essencials, evitar l'enriquiment il·legítim i vendre'ls als socis a preus justos.
En pocs mesos, ja havien duplicat el nombre de socis i, deu anys més tard, la cooperativa estava formada per més de cent persones. Aquest creixement i èxit exponencials els van portar, el 1923, a començar a emetre la seva pròpia moneda cooperativa, convertint-se, de fet, en una mena de 'casa de la moneda' a Sants.
Pocs anys més tard, es va traslladar al número 31 del carrer Olzinelles, la seva ubicació actual, a un nou edifici notable per la seva grandària i la seva façana noucentista, que avui dia té un aspecte pràcticament igual després de la seva restauració el 2017.
De cooperativa a sala de ball
Després de la Guerra Civil, el règim franquista va confiscar la propietat, i no va ser fins al 1941 que la cooperativa de treballadors va reobrir sota la supervisió de la Falange. No obstant això, la Lleialtat Santsenca no va sobreviure a la recessió econòmica i va tancar per sempre el 1950.
Durant gairebé 40 anys, l'espai es va utilitzar com a fàbrica i botiga de Torrons Viar, mentre que a la planta superior acollia la icònica discoteca Bahía. Aquest ús dual comercial i d'oci va continuar fins al 1988, quan l'Ajuntament de Barcelona va tancar el local per falta de permisos.
Una dècada de campanya local per salvar-la de la demolició
Després de romandre buit durant gairebé 20 anys, l'edifici va ser ocupat per l'associació Espai Alliberat per la Cultura el 2006 i, després del seu desnonament el 2009, es va formar la Plataforma Recuperem la Lleialtat Santsenca, que va reunir més de 60 associacions de veïns.
Davant l'amenaça de demolició o de venda a una empresa privada, els veïns de Sants van iniciar una llarga protesta, exigint que es convertís en un centre juvenil i comunitari. El 2011, l'Ajuntament va adquirir la propietat de l'edifici i, tres anys més tard, van començar les obres de renovació.
El gener de 2018, la Lleialtat Santsenca va reobrir les portes i es va convertir en el centre de barri que és avui dia. Un espai públic on es poden assistir a debats, xerrades, tallers esportius, exposicions, jocs i una llista interminable d'activitats dissenyades per als veïns de Sants i Barcelona.
