Si hi ha un element que defineix el perfil de la vida nocturna de Barcelona, són les fulles vermelles que coronen el Paral·lel. Tanmateix, sembla que aquest estiu el moviment s’aturarà un cop més. El Molino, aquell temple del cabaret que ha sobreviscut a la censura, a les crisis i als canvis de segle, tancarà les portes el 30 de juny. La notícia arriba arran d’un “acord mutu” entre l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Events Musicals (BEM), l’empresa vinculada al festival Cruïlla que va adquirir el recinte l’octubre del 2024.
La decisió no ha estat una impulsió sobtada, sinó el resultat d’una barreja de complicacions tècniques i relacions amb el veïnat. Durant els darrers mesos, el teatre ha hagut de fer front a restriccions importants en l’horari d’obertura i la capacitat a causa de queixes per soroll, la qual cosa l’ha obligat a limitar les actuacions als caps de setmana i a acabar les festes abans de les 23.00 h. Una situació difícil de mantenir per a un recinte que es va crear precisament per ser l’epicentre de la festa i la música en directe.
Un silenci necessari per tornar a sonar
La clau d’aquest paró rau en les mateixes parets del local. L’Ajuntament ha decidit que ha arribat el moment de dur a terme unes obres d’insonorització definitives per garantir que, quan les aspes tornin a girar, no despertin tot el veïnat. Actualment s’està redactant un projecte detallat, que servirà com a pas previ abans de licitar les obres. La idea no és simplement arreglar uns quants cables o afegir més espuma a les parets, sinó consolidar el recinte com una instal·lació cultural de referència en una avinguda que l’Ajuntament vol revitalitzar amb una inversió de diversos milions d’euros fins al 2028.
Mentre arriba el maquinari, el futur immediat del número 99 de Paral·lel continua en l’aire. No hi ha cap data oficial de reobertura, però la intenció de l’Ajuntament és que el teatre continuï sent públic i conservi la seva essència. En aquesta fase final, sota la gestió de BEM, El Molino s’havia transformat en un espai de dimensions reduïdes on el jazz, el flamenc i la música de cantautors havien pres el relleu dels lluentons, buscant un aire més internacional, similar al dels clubs de Londres o Nova York.
Un supervivent nat des del 1898
No és la primera vegada que El Molino ens fa un ensurt. Des que va obrir el 1898 com a ‘La Pajarera Catalana’, ha passat per tota mena de canvis de nom i crisis. Va tancar el 1997, deixant un buit enorme en la memòria sentimental de la ciutat, i no va ser fins al 2010 que va tornar a il·luminar el carrer amb l’espectacle Made in Paral·lel. Després d’un període una mica turbulent sota la gestió de l’empresa Ociopuro, l’Ajuntament va comprar l’edifici el 2021 per 15 milions d’euros per evitar que es convertís en qualsevol altra cosa que no fos un espai cultural.
Tot i que el tancament del 30 de juny sona com un adeu, la història ens diu que El Molino sempre troba la manera de reinventar-se. Fins que arribi aquell últim dia de juny, el local mantindrà el seu programa habitual de cap de setmana, així que encara hi ha temps per prendre una última copa sota la mirada de la Bella Dorita i confiar que, aquesta vegada, el silenci és només el preludi d’un espectacle millor.
