Que Barcelona és una ciutat cara no és cap novetat per a qui paga un lloguer o es pren un cafè en una terrassa de l’Eixample. Tanmateix, quan parlem del que entra al compte corrent a final de mes, la capital no és la que s’enduu la medalla d’or. Un recent informe experimental de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) ha posat xifres exactes als ingressos dels catalans el 2024, i els resultats dibuixen un mapa de contrastos molt marcat entre els municipis de més de 50.000 habitants.
Si fem un cop d’ull al podi, Sant Cugat del Vallès continua jugant a la seva pròpia lliga. Amb un salari mitjà brut de 54.549 euros anuals, els seus residents guanyen, de mitjana, uns 22.000 euros més que el conjunt dels catalans. És una xifra que mareja i que situa aquest municipi molt per sobre dels seus seguidors més immediats: Castelldefels, amb 38.570 euros, i la ciutat de Barcelona, que queda en tercera posició amb una mitjana de 36.466 euros.
La bretxa entre veïns: del Vallès a Santa Coloma
Allò curiós d’aquestes dades no és només veure qui està a dalt, sinó la distància sideral que hi ha amb l’altre extrem de la llista. Mentre que a Sant Cugat la bonança sembla la norma, a l’altra cara de la moneda trobem a Santa Coloma de Gramenet, on el salari mitjà brut es situa en 26.003 euros. Això significa que, creuant només uns límits municipals, la diferència salarial pot arribar a ser de més del doble.
A més de Santa Coloma, municipis com L’Hospitalet de Llobregat (26.638 €) i Reus (26.922 €) tanquen la part baixa de la taula. Són dades que reflecteixen la realitat socioeconòmica dels cinturons metropolitans, on, malgrat l’augment generalitzat dels salaris a gairebé totes les ciutats respecte de l’any anterior, el cost de la vida continua apretant amb força.
Un respir salarial (gairebé) generalitzat
La bona notícia dins d’aquesta radiografia és que el 2024 ha estat un any de creixement. Segons l’Idescat, pràcticament tots els grans municipis han vist com els ingressos bruts dels seus ciutadans augmentaven. Sant Cugat no només és la que més guanya, sinó també la que més creix amb un repunt del 5,9%, seguida de prop per Mollet del Vallès i Granollers.
L’única excepció a aquesta tendència positiva la trobem a Manresa, on els sous s’han mantingut pràcticament estancats, amb una lleu variació negativa del 0,1%. D’altra banda, ciutats com Girona o Badalona també han registrat increments, tot i que de manera molt més tímida que la mitjana catalana, que es situa en un creixement del 3,0%.
Sectors i gènere: on està el diner
Si t’estàs preguntant on cal treballar per acostar-se a aquestes xifres de Sant Cugat, la resposta sol ser als despatxos o a les fàbriques més punteres. A nivell general a Catalunya, els sectors de comunicacions, activitats financeres i immobiliaris són els que millor paguen, amb una mitjana de 45.469 euros. No obstant això, en llocs com Castelldefels o la pròpia Tarragona, és la indústria la que continua tirant del carro dels salaris més alts.
L’estudi també fa llum sobre una assignatura pendent: la bretxa de gènere. Tot i que a Barcelona les dones tenen un dels salaris mitjans més alts del territori (33.349 €), continuen estant per sota de la mitjana masculina de la ciutat. A nivell global a Catalunya, la diferència és de gairebé 6.000 euros anuals entre homes i dones, una xifra que ens recorda que, més enllà dels rànquings de ciutats, encara queda molt camí per recórrer per equilibrar les nostres nòmines.