El mapa lingüístic de Catalunya s’està reconfigurant, i ho fa amb tendències que, com a mínim, inviten a la reflexió. Segons les dades territorialitzades de la Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) de 2023, publicades per la Conselleria de Política Lingüística i l’Idescat, l’ús habitual del català ha patit un retrocés generalitzat a gairebé tot el territori, traçant un panorama preocupant per a la llengua.
La mitjana catalana apunta que només un terç dels habitants de Catalunya utilitza el català de manera habitual. No obstant això, és l’Àmbit Metropolità de Barcelona el que es situa en el costat menys favorable de la balança. Aquesta zona, que concentra la major densitat de població del país, presenta un percentatge d’ús habitual del català d’apenes el 24,7%, situant-se per sota de la mitjana de Catalunya i marcant un descens respecte de l’última enquesta de 2018 (quan era del 27,5%).
Només una de cada 10 persones parla català a L’Hospitalet
Malgrat la xifra global de l’Àrea Metropolitana, que fa alçar una cella, les dades no són unívocament homogènies dins d’aquesta gran porció territorial. L’estudi revela que la situació sociolingüística és un autèntic mosaic, fins i tot a pocs quilòmetres de distància.
Dins de l’Àrea Metropolitana, zones com el Maresme (amb un 43,6% d’ús habitual exclusiu, segons la gràfica) i la ciutat de Barcelona (amb un 26,9%) mostren percentatges baixos d’ús del català, però tot i així superiors al conjunt de l’àrea metropolitana.
De fet, el Maresme es troba per sobre de la mitjana de Catalunya. En canvi, subàmbits com L’Hospitalet de Llobregat (amb tan sols un 10,3%), el Baix Llobregat Sud (12,2%) i el Barcelonès Nord (14,3%) presenten xifres significativament més baixes, reflectint una complexitat urbana on la llengua es barreja amb factors demogràfics com l’alta concentració de població immigrada o el desplaçament de residents d’altres zones.
Aquesta diversitat es reflecteix també en l’ús combinat. Segons els resultats de l’EULP, l’Àrea Metropolitana de Barcelona destaca per un percentatge de persones que utilitzen ambdues llengües (català i castellà) amb freqüència, situant-se entre un 10% i un 12%, un percentatge superior a la mitjana catalana. A més, mentre que la capacitat d’entendre el català retrocedeix en general, és l’Àrea Metropolitana de Barcelona la que registra una lleu millora en l’habilitat d’escriure’l.
El català aguanta (però empitjora) a la Catalunya interior
El panorama canvia radicalment quan ens allunyem de la costa central i mirem cap a l’interior i el sud. Les Terres de l’Ebre, la Catalunya Central, el Ponent i l’Alt Pirineu es mantenen com els reductes on el català resisteix amb més vitalitat, essent les úniques àrees on més de la meitat dels habitants l’utilitzen de forma habitual.
Aquestes zones no només estan per sobre de la mitjana catalana en l’ús, sinó que també presenten un percentatge més alt de persones nascudes a Catalunya (al voltant del 68%).
El retrocés general de l’ús del català s’explica per una combinació de factors, com el fort creixement demogràfic (que augmenta el nombre de parlants i coneixedors, però no al mateix ritme que el total de població), l’emigració de catalanoparlants o l’arribada de població de fora. Així, mentre que a l’Àrea Metropolitana la caiguda es vincula a la migració interna i a l’arribada de persones de la resta de l’Estat, a les Comarques de Girona, per exemple, el descens s’atribueix principalment a l’arribada de població estrangera.
El que queda clar és que el debat sobre el futur del català passa inexorablement per les dinàmiques urbanes de l’Àrea Metropolitana, el pol de població on la llengua s’enfronta al seu major repte i on les polítiques lingüístiques d’acollida necessiten un impuls més que evident.