Després d’un parell d’anys de relativa normalitat, ens hem despertat amb una notícia que ens fa tornar directament als dies més intensos de la pandèmia, tot i que amb un protagonista diferent. La mascareta tornarà a ser obligatòria a tots els centres sanitaris de Catalunya, hospitals, centres de salut i residències, a partir d’aquest mateix dimecres, 10 de desembre.
La decisió, que s’ha anunciat en la roda de premsa posterior al Consell Executiu per la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, respon al notable avanç dels casos de grip a la comunitat. Tot i que la resolució es signarà al llarg del dimarts per la consellera de Salut, Olga Pané, i entrarà en vigor oficialment el dimecres amb la seva publicació, la Generalitat ja ha fet una crida a la població perquè no esperi i comenci a posar-se la protecció facial des d’avui mateix.
Una mesura preventiva que ja s’estén per Espanya
L’experiència de la COVID-19 va demostrar l’efectivitat d’aquest gest, i el Departament de Salut el recupera ara com una “opció preventiva” fonamental per contenir la circulació del virus de la grip, especialment en ambients d’alta vulnerabilitat.
Tot i que a molts ens pugui sonar com un pas enrere, la realitat és que Catalunya no és l’única que està movent fitxa en aquest sentit. L’augment de la incidència de les infeccions respiratòries agudes ha posat en alerta diverses comunitats. De fet, autonomies com Aragón ja han implantat l’obligatorietat de la mascareta als seus centres sanitaris, i altres com la Comunitat Valenciana ho estan recomanant insistentment.
Aquesta onada de contagis estacionals posa de relleu la importància de la vacunació, un factor que la consellera portaveu Paneque no ha dubtat a recordar, insistint que tant les vacunes com l’ús de la mascareta en aquests àmbits són clau per a “ajudar a salvar vides” i protegir les persones més fràgils.
Per ara, la mesura es limita als espais de risc i no s’ha especificat un termini de retirada, mantenint-se en vigor mentre la situació epidemiològica no millori. Toca desempolsar de nou les mascaretes que teníem guardades i continuar sent responsables, almenys, quan creuem el llindar del CAP o de l’hospital.