Fa només un parell d’anys, passejar pel Port Olímpic era, per a molts habitants de Barcelona, una experiència una mica aliena: restaurants mediocres, discoteques bastant pretencioses o, senzillament, una parada necessària de camí a la platja. Els records de nits de festa i del formigó erosionat per la sal han anat esvaint-se gradualment, deixant pas a una arquitectura molt més acollidora, oberta i, sobretot, dissenyada amb cura, que garanteix que la ciutat ja no giri l’esquena a la seva costa. El Balcó Gastronòmic és la peça clau d’aquest trencaclosques, un passeig elevat que ha aconseguit el que semblava impossible: ha fet que els establiments locals tornin a considerar el port com una destinació culinària de primer nivell.
Aquesta transformació no és només una renovació estètica, sinó un canvi profund en la filosofia de l’espai. Segons l’Ajuntament de Barcelona i la mateixa Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), l’objectiu d’aquest nou centre neuràlgic és promoure l’economia blava i la restauració sostenible, allunyant-se dels menús turístics precuinats que van dominar la zona durant dècades. És en aquest context de renovació total que han sorgit dues propostes que defineixen perfectament la nova era del Moll de Gregal.
Nuara: plats a la brasa de carbó i cuina de mercat
Un dels noms que més soroll fa en les converses posteriors al sopar és Nuara. Situat al número 11, aquest restaurant evita l’ostentació per centrar-se en allò que realment importa quan tens el mar a pocs metres: el producte. El seu concepte és una declaració d’intencions sobre una cuina de mercat, on el peix i el marisc salvatges no són meres acompanyants, sinó les estrelles indiscutibles d’una carta que evoluciona segons el que dictamina el mercat de peix cada dia.
Per tant, us rep una gran exposició de la pesca del dia amb una graella de carbó de fons: aquestes són també les estrelles del menú: peix sencer a la graella servit amb tocs de cuina fina. Nosaltres, per exemple, vam provar el rape amb espàrrecs silvestres i tòfona: un plat realment excel·lent.
Les croquetes de temporada també són un imprescindible, els plats d’arròs porten el segell de la família Nuri (el restaurant és una sucursal del Balcó Gastronòmic de Ca la Nuri) i si trobeu el calamar amb cansalada, simplement l’heu de demanar. En resum, és un dels millors restaurants de la costa de Barcelona perquè combina l’esperit salvatge del mar de la ciutat amb l’elegància d’una família que fa dècades que prepara el seu peix.
Tres estrelles Michelin… amb vistes al mar
Si apugem el llistó cap a una experiència gastronòmica més distintiva, la nostra mirada es dirigeix inevitablement a l’immoble número 3, seu d’Eldelmar. No és un restaurant qualsevol; és el projecte personal dels germans Torres dins d’aquest nou ecosistema marítim. Sergio i Javier han buscat portar la seva sensibilitat i tècnica —ja consolidades amb tres estrelles Michelin al seu restaurant Les Corts— a un format molt més relaxat i orientat a compartir, atenuant el toc creatiu i abraçant una cuina de marisc més tradicional.
A l’Eldelmar, la carta és un viatge per la imaginació mediterrània, filtrada a través de l’objectiu de l’alta cuina. Hi trobareu de tot, des de les ostres clàssiques fins a plats més originals com el seu ‘arròs en llauna’, els calamars farcits i clàssics de bar com les patates braves o l’amanida russa. És una mica car, però la terrassa us permet sopar just sobre l’aigua. Ah, i per cert, la Guia Michelin ja li ha atorgat la seva recomanació.
