La majoria de catalans saben que el primer tren de la història del país va connectar Barcelona amb Mataró; un grup més reduït recordarà que es va inaugurar el 1848, però molt pocs saben que la idea va ser de Miquel Biada i Bunyol, un mariner i comerciant que es va apostar 10.000 pesos que construiria un ferrocarril que connectés la seva ciutat natal amb la capital catalana. La resta és història: el 28 d’octubre de 1848, el tren va portar 400 passatgers de Barcelona a Mataró.
La història de la vida de Miquel Biada està plena d’aventures, controvèrsies i viatges. Nascut a Mataró el 1789 en una família francesa, es va formar com a mariner a la costa catalana i va salpar cap a Veneçuela per fer carrera en el comerç. Als 21 anys, ja era un distribuïdor de mercaderies molt conegut a Maracaibo, gestionant les importacions de la Península Ibèrica.
Una història d’alts i baixos a Amèrica Llatina
Durant la Guerra d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, va lluitar com a capità en defensa de la Corona espanyola. Però després de la derrota, va ser multat amb una gran suma i expulsat del país, així que va tornar a la seva estimada Catalunya a la recerca de noves oportunitats.
Tanmateix, poc després de tornar a Europa i davant la inestabilitat política i econòmica del país, va decidir embarcar-se de nou cap a les Amèriques, tot i que aquesta vegada el seu destí era Cuba, que encara era una colònia espanyola. Allà va reprendre la seva feina de mariner mercant, però aviat va ampliar les seves inversions al comerç del tabac i el sucre, i es va convertir en un ferm defensor de l’esclavitud (un dels aspectes més controvertits de la seva vida).
El 1837, va formar part del grup d’inversors que hi havia darrere del ferrocarril entre L’Havana i Bejucal, el primer ferrocarril de l’Amèrica Llatina. L’eficiència d’aquest mitjà de transport el va impressionar tant que va apostar 10.000 pesos que, en tornar a Catalunya, construiria una xarxa de ferrocarrils en quatre anys i hi viatjaria.
La volta a Catalunya i el desenvolupament del ferrocarril
Mai no hi va viatjar ell mateix, ni va complir els terminis, però sí que va aconseguir impulsar el desenvolupament d’aquella xarxa. El 1840 va arribar a Barcelona, però no hi va trobar suport ni de les autoritats ni dels inversors. El naixent sector industrial del país i les recents guerres carlistes el van desviar del seu objectiu.
Finalment, va aconseguir el suport d’un seguit d’inversors locals i alguns mecenes britànics i, malgrat desenes d’obstacles burocràtics, factures impagades, malestar social i fins i tot actes de sabotatge i vandalisme contra la infraestructura, el projecte va tirar endavant. No obstant això, sis mesos abans de l’inauguració, Biada va morir de pneumònia i no va arribar a veure el tren en funcionament.
L’arribada del ferrocarril a Barcelona va marcar l’inici de l’era industrial moderna a tot el país, revolucionant l’economia, el transport i el desenvolupament urbà de la regió.
