Montserrat, la muntanya de silueta inconfusible, no només és un referent espiritual i cultural de Catalunya. Al caure la nit de cada dia 11, els seus contorns rocosos es converteixen en l’escenari d’una peculiar litúrgia moderna: la recerca d’objectes voladors no identificats. Desenes d’aficionats a la ufologia, creients convençuts i curiosos es congreguen amb l’esperança de ser testimonis d’alguna cosa extraordinària.
El punt de partida d’aquesta singular peregrinació és l’Hotel Bruc, un establiment que ja forma part de la mitologia del lloc, i que ha figurat en sèries com La Mesías.
“Jo he vist ovnis allà dalt”
A la seva cafeteria, les converses giren al voltant d’avistaments passats i teories sobre vida extraterrestre. “Jo he vist ovnis dalt, per això sempre vinc els dies 11”, afirma amb convicció una de les veteranes assistents, qui assegura haver estat contactada fa anys per éssers que li van advertir de “coses molt grosses com el COVID”.
L’atmosfera a Montserrat és, com descriu una de les participants, la d'”una muntanya amb molta energia”. Aquest sentiment, compartit per molts, crea un ambient molt favorable a creure que pots haver vist alguna cosa. És una barreja de sugestió i fe que alimenta les expectatives de la nit.
Entre els assistents, les opinions són diverses. Hi ha qui, com un jove entre els entrevistats, creu fermament que “hi ha unes quantes races extraterrestres que viuen aquí a la Terra”. Altres s’imaginen aquests éssers com una persona, “com tu i com jo”.
No falta el contrapunt escèptic. Com el que acudeix mogut per una “curiositat sana” i argumenta des d’una perspectiva més racional: “No crec que hagi vingut encara ningú d’un altre planeta”.
Per a ell, la idea d’extraterrestres humanoides respon a “una visió molt antropocentrista”. Malgrat el seu escepticisme, valora positivament l’experiència: “És divertit veure les converses, el que explica la gent que porta mil anys venint”.
Amb l’avanç de la nit, els grups pugen a un mirador, una “U.F.O. ZONE” improvisada segons una pintada en una roca. Equipats amb cadires plegables, begudes i la mirada fixa al firmament, esperen la senyal.
“Vam veure una llum sortir d’un pic”
Un home relata una experiència paranormal: “Vam veure una llum sortir d’un pic. Silenciosament va caure en picat cap avall. I això va ser en mil·lèsimes de segon. El meu company ho va veure i ens vam quedar els dos sorpresos”.
Lluny de l’estereotip, l’ambient que es respira és de normalitat i bon rotllo. Es tracta d’una reunió social a l’aire lliure, un “picnic gran”, com ho descriu una de les entrevistades, on es comparteixen històries i s’aprofita la nit.
Al final, la pregunta de què farien si finalment apareguessin “els de verd” rep respostes variades. “Que em portin a veure el que hi ha per allà”, respon una dona entre rialles, per afegir ràpidament que vol “viatge de tornada, clar”.
Creient o escèptic, fanàtic del fenomen ovni o simplement algú en cerca d’un pla diferent, la nit de l’11 a Montserrat es converteix en un llenç per a la imaginació i l’esperança de no estar sols a l’univers.