La geografia administrativa catalana està plena de curiositats, però poques tan peculiars com la situació de Gósol. Aquest encantador municipi de muntanya, enclavat als peus de l’imponent Pedraforca, es troba dins de la comarca del Berguedà. Tanmateix, a diferència de tots els seus veïns, no pertany a la província de Barcelona, sinó a la de Lleida, un fet que ha provocat un constant maldecap administratiu per als seus habitants. Aquest diumenge, els veïns de Gósol han dit “prou” a aquesta anomalia.
Mitjançant una consulta popular, els ciutadans han votat de manera aclaparadora a favor d’iniciar el procés per canviar de província i integrar-se a la demarcació de Barcelona. Un total de 88 vots a favor, davant només 12 en contra, han marcat una clara inclinació pel “sí”. Amb una participació lleugerament superior al 50% del cens convocat, la veu dels habitants ha estat contundent.
Més a prop del Berguedà que de Ponent
La decisió del consistori i dels veïns no és un capritx nostàlgic, sinó una qüestió de pura necessitat i pragmatisme, tal com han explicat les fonts municipals. A la pràctica, la vida quotidiana dels veïns de Gósol, des dels serveis sanitaris fins als administratius, passant per la mobilitat i l’accés a les ajudes, està molt més lligada a la xarxa social i econòmica del Berguedà i, per extensió, a l’àrea d’influència de Barcelona, que a la zona del Ponent (Lleida).
Aquesta doble pertinença geogràfica i administrativa genera “injustícies constants”, segons l’Ajuntament. Per exemple, quan es posen en marxa plans comarcals o programes de subvencions i projectes des de la Diputació de Barcelona, Gósol queda automàticament exclòs per la seva pertinença administrativa a Lleida.
Integrar-se a la província de Barcelona significaria, per tant, un “encaix territorial coherent” que facilitaria tràmits, milloraria l’accés als recursos i, en definitiva, garantiria un futur més estable per al poble, que forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Un camino burocrático de largo recorrido
Tot i que el resultat de la votació ha estat molt clar, aquest no és el punt final, sinó l’inici d’un procés administratiu complex. La consulta és merament consultiva i el canvi de província no és automàtic. Ara, l’Ajuntament de Gósol ha d’elaborar un informe que reculli els resultats i les motivacions dels veïns.
Posteriorment, haurà de sol·licitar un informe favorable a totes les institucions implicades, incloent les diputacions de Barcelona i de Lleida, el Consell Comarcal del Berguedà i, per descomptat, la Generalitat de Catalunya. Finalment, i aquí està el major obstacle, el canvi oficial requereix una modificació normativa.
La distribució provincial a Espanya està regulada per llei, la qual cosa significa que el procés podria necessitar l’aprovació del Parlament de Catalunya i, si escau, del Congrés dels Diputats. Si el canvi s’aprova, no només es corregirà una anomalia que ha durat dècades, sinó que també s’asseurà un precedent notable: el d’un petit municipi que, per voluntat veïnal i coherència territorial, decideix redefinir la seva pertinença administrativa. Un moviment que, sens dubte, podria obrir un debat en altres zones de Catalunya amb distribucions històriques similars i que posa de manifest com, de vegades, la proximitat als serveis essencials pesa més que la tradició.