No podria estar situada en un entorn més privilegiat, a pocs passos de La Rambla i al cor del Barri Gòtic. Tot i això, com que és gairebé al costat de la Catedral, sovint passa desapercebuda. Parlem de Santa Maria del Pi, una basílica els orígens de la qual es remunten a fa més de 1.000 anys, una joia arquitectònica que ha sobreviscut a tota mena d’esdeveniments històrics i catàstrofes i que continua alçant-se majestuosa com a lloc de culte i també com a espai per a actuacions molt singulars.
Conta la llegenda que es va trobar una Verge en un pi
La llegenda explica que a prop de l’actual basílica es va trobar un pi amb la imatge de la Verge Maria al tronc. Aquest fet va donar lloc al culte de l’Església del Pi, que ja tenia el seu propi temple a finals del segle X (en estil romànic en aquella època) i que es registra en documents com a parròquia eclesiàstica l’any 1188. Però què va passar amb aquella església? Atès que mai no s’hi ha trobat cap resta, tot fa pensar que, després de ser enderrocada, les seves restes van ser enterrades sota l’actual basílica, la construcció de la qual va començar a principis del segle XIV.
El que avui coneixem com a Santa Maria del Pi és una mena de remake d’alguna cosa que ja existia, ampliat i millorat. Tot i que aquest procés de construcció va ser lent i complex… No és sempre així amb les grans obres arquitectòniques de Barcelona?
Crèdit editorial: Maria Rosa Ferre (Wikimedia Commons)
Segons els documents de l’època, sabem que el 1351 ja hi havia una capella amb altars dedicats a Sant Climent i Sant Llorenç, i que el 1332 ja s’estaven duent a terme les obres de la quarta secció de la nau, que es va cobrir durant la segona meitat del segle XIV.
L’impuls final va venir de Pere el Cerimoniós, monarca de la Corona d’Aragó i de Mallorca. Conegut pel seu regnat enèrgic i dur (que sempre implicava lluir-se a nivell religiós), el 1379 va fer la donació que va permetre construir el campanar. Tot i que va ser inaugurada com a basílica el 1453, es va dur a terme una altra fase important de les obres de construcció entre el 1460 i el 1497, any de la seva mort, sota la direcció del mestre d’obres Bartomeu Mas. Això va marcar el final de la basílica tal com la coneixem… Tot i que, com explicarem més endavant, l’andami s’havia de tornar a muntar en diverses ocasions.
Una joia de l’arquitectura gòtica catalana
Crèdit editorial: Josep Renalias (Wikimedia Commons)
Si busquem un exemple de l’estil gòtic català més pur, Santa Maria del Pi és el lloc perfecte per entendre’l. Per començar , té una sola nau, sostres alts i capelles laterals amb contraforts. Això la diferencia de la seva “veïna”, la Seu de Barcelona, que té tres naus, i de les catedrals gòtiques franceses, que es caracteritzen per les arcades de reforç (arcs exteriors). Vist des de l’exterior, aquest temple és auster (té escultures però poca ornamentació) i sembla més una fortalesa que un lloc de culte.
A l’interior, la seva forma d’una sola nau i la seva horizontalitat creen un efecte visual espectacular, ja que res no interrompeix la vista des de l’entrada fins a l’altar. Els seus 17,5 metres d’amplada la converteixen en una de les naus més amples d’Espanya.
Crèdit editorial: Jcca76 (Wikimedia Commons)
També cal destacar el seu enorme campanar octogonal, de 54 metres d’alçada i amb murs de 3,55 metres de gruix. En temps de guerra, servia de torre de guaita, i es diu que el so de les seves campanes era tan fort que se les podia sentir des de qualsevol lloc de Barcelona.
Tanmateix, si hi ha una cosa que crida especialment l’atenció, és la seva icònica rosassa. Amb un diàmetre de 10 metres, és una de les més grans de Catalunya, i la seva geometria perfecta no deixa de sorprendre’ns mai. A més, el fet que la façana de Santa Maria del Pi sigui tan austera ressalta encara més la bellesa d’aquest gran «ull».
La resilient basílica
Crèdit editorial: Pere López (Wikimedia Commons)
El camí fins a l’esplendor actual de Santa Maria del Pi ha estat llarg i tortuós; al llarg de la seva llarga vida, ha patit diverses tragèdies que n’han afectat l’estructura. La primera tragèdia documentada va ser el 1428 a causa del famós terratrèmol de Catalunya. Tot i que l’epicentre va ser a Rosselló, Barcelona també va patir els estralls, i per a Santa Maria del Pi no podria haver estat més tràgic: va causar danys greus i l’esfondrament de la seva rosassa, provocant diverses morts.
Els bombardejos de la Guerra de Successió el 1714 també van afectar la basílica. Això va obligar a la seva reconstrucció a partir del 1717, tot i que no va ser fins al 1863 que es va dur a terme un veritable projecte de restauració, millorant les capelles, el portal i la façana exterior i eliminant la decoració barroca del temple. Uns 50 anys més tard, es va restaurar de nou, però l’alegria va ser efímera.
El 1936, va ser cremada durant la Guerra Civil i, als anys cinquanta, va ser objecte del que, de moment, ha estat la seva última gran renovació. Gràcies a la tasca de Josep Maria Jujol (un famós arquitecte modernista i col·laborador de Gaudí), es va restaurar la bonica rosassa de Santa Maria del Pi, deixant la basílica en l’estat impecable actual. De fet, fins al 27 de febrer, podem gaudir a la mateixa seu de l’exposició «La Barcelona de Jujol», que destaca l’arquitecte com una figura clau en la recuperació del patrimoni català durant el segle XX.
Un entorn excepcional
Com tots els temples religiosos importants, Santa Maria del Pi celebra misses diàries, però aquestes no són els únics actes que s’hi celebren. La seva arquitectura converteix la basílica en un edifici amb una acústica excel·lent, perfecte per a tota mena d’actuacions musicals.
La basílica és un escenari habitual per a concerts, com ara el concert de Nadal participatiu, alguns espectacles de Candlelight i actualment acull l’espectacle LUMINISCENCE. Aquest esdeveniment combina projeccions de mapping amb música clàssica (digital i amb un cor en directe en algunes sessions) i una narració que ens explica la seva història. Sense cap dubte, un homenatge preciós al que és, com podeu veure, una autèntica joia de la nostra ciutat.
LUMINISCENCE: Sumérgete en los secretos de la Basílica Santa Maria del Pi - 4.58 · 5181 ressenyes
Pista extra: Sabies…? Petits secrets de Santa Maria del Pi
Crèdit editorial: basilicadelpi.cat
Ara que ja coneixeu la història de Santa Maria del Pi, no marxeu sense saber que…
És la “llar” dels gegants de Barcelona, en Mustafà i l’Elisenda. No és casualitat que la cançó popul
- És la “llar” dels gegants de Barcelona Mustafà i Elisenda. No és casualitat que la cançó popular “El gegant del Pi” faci referència a en Mustafà i a aquest lloc. I quan els gegants no desfilen pels carrers, descansen a l’entrada de la plaça de Sant Josep Oriol.
- Al costat de l’església hi ha un grafit que diu «Plaça del milicià desconegut». Tot i que el seu origen és incert, es remunta a la Guerra Civil i va sobreviure als 40 anys de dictadura, sent testimoni d’aquells que van lluitar per la llibertat. Des del 2004, l’Ajuntament també ha col·locat una placa commemorativa de bronze en homenatge a tots aquells que van lluitar contra el bàndol nacionalista.
- La basílica acull una gran col·lecció de joies que han sobreviscut miraculosament a guerres i saqueigs. Entre les seves peces, destaca el Processional Custody, una obra de plata daurada que es treia en les processons del Corpus Christi; les creus d’altar d’or i plata dels segles XIV i XV, en perfecte estat; i els Cordobanes, frontals d’altar fets de cuir relleuat, policrom i daurat (el cuir es considerava un material de luxe a l’Edat Mitjana).
- També té un arxiu parroquial inavaluable amb documents que daten del segle XII, una col·lecció que ens ajuda a entendre la vida de la gent de Barcelona al llarg dels segles. Podem accedir-hi gràcies als veïns i arxivers que, durant l’incendi de 1936, es van arriscar per salvar tots aquests documents de les flames.