L’edifici que ara acull el nou Teatre Raval no és només un escenari, sinó un testimoni silenciós de l’evolució social del barri. La seva història es remunta al 1930, quan es va construir originalment com a teatre de la parròquia de Mare de Déu del Carme. Durant dècades, aquest equipament va formar part de la xarxa de teatres parroquials de la ciutat, i va servir com a centre de cohesió social i cultural per als veïns de la zona de la plaça del Padró.
Havent acollit diversos projectes artístics al llarg de gairebé un segle, el teatre va passar per un període significatiu de 17 anys de gestió anterior que va finalitzar recentment a causa de les dificultats sorgides per la manca de finançament públic. Va ser al setembre de 2024 que la companyia Oblideu-vos de nosaltres, dirigida per Pep Tosar i Evelyn Arévalo, va decidir adquirir la llicència i assumir el repte de restaurar aquest espai històric a la seva antiga esplendor, signant un contracte d’explotació de 15 anys amb la parròquia.
Una reforma estructural i estètica
La reobertura el 2026 ha estat possible després de dos anys de silenci administratiu i de treballs de renovació intensius. La intervenció no va ser superficial; segons els responsables, es va dur a terme una reforma integral que va afectar tant l’estructura bàsica com l’estètica de les instal·lacions. L’objectiu era transformar un espai envellit en una instal·lació d’última generació que compleixi totes les normatives legals vigents.
Aquest procés de renovació ha permès optimitzar la distribució de l’edifici, creant la jerarquia d’auditoris que s’inaugura avui. La reforma integral, que va començar el juliol de l’any passat, va implicar una inversió que va triplicar el pressupost inicial per tal d’adaptar les instal·lacions a la normativa i als requisits tècnics vigents. A la sala principal, el Tadeusz Kantor, amb capacitat per a gairebé 200 espectadors entre els proscenis i el balcó, s’hi ha instal·lat un nou sistema de voladís, equipament de so i il·luminació d’última generació i un escenari ampliable, la part davantera del qual és lleugerament més gran que la del Teatre Romea.
Mentrestant, l’Espai Damià Huguet debuta com a espai polivalent local amb una distribució de cabaret literari i una capacitat per a 50 persones. Aquest espai, que també servirà com a sala d’exposicions, acollirà el bar del teatre, gestionat pel conegut cafè Riquiño. El seu programa teatral començarà el 22 de maig amb l’obra *Set maneres de ser Hamlet* de Josep Pere Peyró.
Un programa divers i un enfocament comunitari
El projecte artístic de Tosar i Arévalo es va concebre amb l’objectiu de transformar el teatre en un pol cultural amb un programa de cinc dies a la setmana (de dimecres a diumenge). El pla de ruta inclou l’estrena de dues produccions pròpies cada any i l’acollida de companyies externes. Entre els esdeveniments confirmats hi ha:
Música en directe: la sèrie La Gran Blue Nit, que començarà amb la pianista de jazz Elisabet Raspall.
Léon a la terra dels homes: Una obra de teatre basada en Saint-Exupéry protagonitzada per Miquel Gelabert i Óscar Intente (a partir del 19 de maig).
L’enterrador: un monòleg sobre la memòria històrica interpretat per Pepe Zapata (del 27 de juny al 26 de juliol).
Espectacles familiars: com ara L’impossibilista de Sergi Buka durant el mes de juny.
Lorca inaugura el seu nou teatre
La reobertura oficial es va celebrar amb l’estrena de Federico García, una producció multidisciplinària que celebrava els deu anys del seu debut al Festival Grec. Aquesta producció, que s’està representant fins al 26 de juliol, compta amb un gran repartiment que inclou els ballarins José Maldonado i Rubén Molina, les cantants Mariola Membrives, Anna Colom i Ana Brenes, així com guitarristes, percussionistes i el mateix Tosar, en un viatge que barreja la vida i l’obra del poeta de Granada.
