Hi ha edificis a Barcelona que no només alberguen històries, sinó que també lluiten amb ungles i dents per assegurar-se de no perdre els residents que els donen vida. Al número 20 del carrer Llançà, la bonica façana modernista del Bloc Papallona és testimoni d'un nou i tibat capítol: els seus residents van anunciar dijous l'inici d'una vaga de lloguer. L'objectiu d'aquesta mesura dràstica és pressionar l'Ajuntament perquè compri o expropïï la propietat, aturant així els plans del fons d'inversió que en és el propietari, al qual acusen de voler buidar l'edifici per convertir-lo en un gran complex d'allotjament compartit.
Quatre dels sis pisos que encara estan ocupats a l'edifici, dissenyat per l'arquitecte Josep Graner, s'han sumat a la protesta amb el suport del Sindicat d'Habitatge Socialista. Els llogaters exigeixen que l'administració local es faci càrrec del bloc "sense ànim de lucre", de manera que el propietari, New Amsterdam Developers (NAD), no en vegi "ni un cèntim". «Ja no podem continuar finançant aquells que ens estan desnonant de les nostres llars», afirmen. Mentrestant, l'Ajuntament ha confirmat que està seguint de prop el cas i adverteix que, de moment, l'empresa es nega categòricament a negociar.
El llegat de la Casa Orsola i la mobilització pública
La lluita del Bloc Papallona, situat a pocs metres del centre comercial Las Arenas, no és nova, tot i que durant un temps va passar a un segon pla als mitjans de comunicació. La seva situació va quedar eclipsada per la llarga batalla per la Casa Orsola, un cas que va dominar els titulars fins que, el febrer de 2025, l’Ajuntament va comprar aquell edifici per nou milions d’euros a través de l’organització Hàbitat3.
Amb l'objectiu d'aconseguir un resultat similar, els llogaters de la carrer Llançà fa mesos que denuncien el que descriuen com a «assetjament immobiliari». En aquest procés, han aconseguit aturar algunes ordres de desnonament gràcies a la intervenció del Síndic de Barcelona i, el juny passat, van aconseguir recollir més de 1.500 signatures de suport, amb el recolzament de personalitats culturals conegudes com la cineasta Isabel Coixet i l'actor David Verdaguer.
Obres no autoritzades i el mur de tancament de la propietat
Per la seva banda, l'Ajuntament local subratlla que ha intentat mediar amb New Amsterdam Developers oferint d'incloure els pisos en el programa de lloguer públic municipal, amb tots els avantatges que el sistema ofereix als propietaris, però la resposta ha estat un mur de maó.
L'Ajuntament, que està en contacte constant amb els afectats, no ha estat de braços plegats davant la degradació de l'edifici. Com a resultat d'aquest seguiment, l'Ajuntament ha obert fins a tres expedients sancionadors contra el propietari per dur a terme obres sense els permisos necessaris o per causar danys a l'estructura de l'edifici durant diverses fases dels treballs. Malgrat les sancions i la creixent pressió dels veïns, encara no hi ha cap diàleg amb el propietari.
