El sol que pica suaument sobre els nostres teulades i el vent que bufa per les regions no sempre són suficients si no tenim on emmagatzemar la seva energia. En un paisatge canviant que busca deixar enrere el record del tall de llum del 2025, Catalunya es prepara per posar en marxa les seves primeres granges de bateries a gran escala el 2027. Aquestes instal·lacions, dissenyades per emmagatzemar l’energia sobrant durant el dia i alliberar-la quan cau la nit o augmenta la demanda, començaran a sorgir tant de manera independent en pobles com Sant Julià de Ramis com integrades amb les plantes solars existents en llocs com Alcarràs.
El senyal de sortida per a aquesta nova xarxa de seguretat coincideix amb la primera edició de la conferència Battery & Energy Storage Tech Europe , que se celebra al recinte firal de Barcelona . Allà, mentre les autoritats catalanes tramiten més permisos de connexió que cap altra regió d’Espanya, experts i empreses debaten com persuadir els ajuntaments més reticents i com els nous materials —més enllà del ben conegut liti— poden convertir la regió en un líder en estabilitat elèctrica per compensar la seva actual manca de generació purament renovable.
El repte d’emmagatzemar electricitat
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica té clar que la capacitat d’emmagatzematge d’electricitat és essencial per garantir l’estabilitat del sistema. Com que el nombre de parcs solars i eòlics continua sent modest, l’estratègia consisteix a promoure instal·lacions grans i independents que funcionin com a vastes reserves d’energia.
Aquestes instal·lacions d’emmagatzematge d’energia, regulades per un nou decret regional, no es basaran únicament en bateries. L’ecosistema d’emmagatzematge proposat també inclou aprofitar l’aigua mitjançant centrals hidroelèctriques de bombament a embassaments com La Baells, Moralets i Riba-roja. El govern regional espera que les primeres instal·lacions que es construeixin serveixin de model expositiu fàcil d’utilitzar, demostrant als veïns locals que aquest és un model segur i necessari.
Rentabilitat i abast comunitari
La indústria local ja nota el canvi d’aires. Roger Casals, director de l’empresa Wattium, confirma que l’interès per instal·lar aquestes instal·lacions continua creixent gràcies a la nova normativa. «El preu de les bateries ha baixat prou perquè molts projectes ja siguin rendibles», assenyala.
No obstant això, el factor humà continua sent un obstacle. Casals assenyala que encara hi ha molta “ignorància pública”, per la qual cosa és vital explicar a la gent en termes senzills per a què serveixen exactament aquestes unitats d’emmagatzematge d’energia. Per accelerar les coses, el sector demana que es desbloquegi el PLATER —el document destinat a establir el pla definitiu sobre on i com es pot construir aquesta infraestructura a tota la regió—.
La sal de la terra: el canvi cap al sodi
Als passadissos de la Fira de Barcelona, la conversa no és només sobre permisos, sinó també sobre química. La cursa per trobar alternatives sostenibles al liti és un dels punts destacats de l’esdeveniment. Agustí Chico, d’Eurecat i BATTECH, proposa un candidat inesperat: el sodi.
«Tenim sodi en abundància, mentre que el liti i altres materials de la seva família són més difícils d’obtenir», explica Chico. Tot i que és cert que les bateries de sodi han de ser més grans per emmagatzemar la mateixa quantitat d’energia, això no és un problema per als parcs estacionaris del camp, on l’espai abunda, a diferència d’un cotxe. L’expert també assenyala que, abans de fabricar-ne més, hem de pensar en el reciclatge: «És essencial entendre millor com es degraden aquestes tecnologies i la seva vida útil per saber com abordar la reutilització».
Ciberseguretat i una oportunitat d’or
Amb una infraestructura cada cop més interconnectada, la por a una fallada del sistema ja no prové únicament d’un cable trencat, sinó de la pròpia xarxa digital. Joan Herrera, de l’organització Oikia, va destacar durant la conferència que la ciberseguretat serà el baluard essencial per protegir aquestes noves instal·lacions.
Herrera assenyala que Catalunya va amb retard tant en electrificació com en el desplegament a gran escala de les energies renovables. Precisament per aquest motiu, insisteix que liderar la instal·lació d’aquestes grans instal·lacions d’emmagatzematge d’energia independents és una ‘oportunitat’ que la regió simplement no es pot permetre deixar escapar.
