Hi ha límits dins de les ciutats que semblen destinats a ser meres vies de pas: avingudes dominades pel trànsit on ningú s’atura a passejar. L’entrada a Barcelona per la Diagonal ha estat durant dècades una d’aquestes llindars asfaltades sorolloses. No obstant això, aquest límit difuminat on es troben la capital, L’Hospitalet i Esplugues està a punt d’experimentar una metamorfosi que no només canviarà el paisatge, sinó també la manera com els veïns locals viuen i gaudeixen d’aquesta part de la metròpoli.
Aquest dimecres es va donar un pas decisiu amb l’aprovació del pla de desenvolupament urbanístic que transformarà gairebé 70 hectàrees en el nou Clínic-UB Health Campus. Quan el projecte estigui acabat el 2035, l’actual cruïlla de carreteres donarà pas a més d’un miler de nous habitatges, vastos espais verds interconnectats i centres de recerca d’última generació, formant el que serà, de fet, una nova part de la ciutat.
Una ‘ciutat mèdica’ busca un arquitecte
L’abast de la futura transformació és realment èpic. «Projectes com el Clínic només es produeixen un cop cada cent anys», va resumir el conseller de Presidència, Albert Dalmau. En la mateixa línia, el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Valls, va destacar que aquesta col·laboració institucional «potencia la infraestructura acadèmica i de recerca de la ciutat i fomenta la diversificació econòmica».
En total, l’àrea estrictament dedicada al campus de salut i educació serà més gran del que estava previst inicialment, passant de 10 a 12,7 hectàrees. Per fer-se una idea: ocuparà una superfície equivalent a 18 camps de futbol. Per dissenyar aquest enorme desenvolupament, en les pròximes setmanes es llançarà un concurs internacional d’arquitectura, obert a participacions de tot el món.
Del pla de desenvolupament global, el 63 per cent de la superfície bruta es destinarà a finalitats sanitàries, educatives i de recerca, mentre que el 23 per cent s’utilitzarà per a activitat econòmica relacionada amb la salut. Els equipaments locals per als residents representaran un 4 per cent, i el 10 per cent restant s’assignarà a ús residencial.
Pisos assequibles i tres grans espais verds
Aquest desenvolupament residencial comportarà la construcció de 1.125 habitatges, dividits entre L’Hospitalet (que n’acollirà 800) i Barcelona (325). Amb l’objectiu de facilitar l’accés dels veïns de la zona, està previst que la meitat d’aquests habitatges siguin de protecció oficial i assequibles.
Per permetre que aquest nou entorn respiri, l’asfalt deixarà pas a tres grans parcs que estaran interconnectats, creant rutes agradables per passejar: s’ampliarà la Rambla de Finestrelles existent, es crearà un nou espai verd a la carretera de Collblanc i s’ampliarà la zona de Can Rigal.
La Línia 3 del metro s’expandeix i la universitat traça el seu rumb
Traslladar milers d’estudiants, professionals sanitaris i nous residents requerirà una replantejada del transport. Per aquest motiu, el projecte inclou la simplificació de la sempre complicada intersecció viària on es creuen la Diagonal i la Ronda de Dalt. El principal desenvolupament soterrat serà l’ampliació de la línia 3 del metro, que afegirà dues noves estacions a la xarxa: Nou Hospital Clínic/Sant Joan de Déu i Esplugues Centre.
El mapa educatiu també té ara les seves coordenades exactes. La nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona es construirà a Esplugues de Llobregat (carrer de Sant Mateu). L’edifici augmentarà la capacitat actual un 30 per cent, amb capacitat per a uns 3.000 estudiants. Amb un pressupost d’uns 152 milions d’euros, les obres de la facultat començaran a finals del 2029, i està previst que l’edifici s’inauguri el curs acadèmic 2032-2033.
El pla director que guiarà tots aquests canvis ha de rebre l’aprovació inicial durant la primera meitat del 2027 i l’aprovació definitiva a principis del 2028. A partir d’aleshores, començarà el compte enrere perquè el gran campus i el seu nou barri estiguin plenament operatius per al 2035.
