Els residents del número 243 del carrer Mallorca, situats al bell mig de la Dreta de l’Eixample, han decidit no deixar que la seva situació passi desapercebuda i van aprofitar la gran marató de diumenge per penjar una pancarta de dotze metres d’alçada amb un missatge clar: «Barcelona per als residents. Atureu l’especulació i els desnonaments».
L’edifici, que té l’aire d’una “segona Casa Orsola“, està situat en una de les zones més tenses de la ciutat, just entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia. El conflicte va esclatar després de la compra de la propietat per part d’empreses d’inversió, una acció que ha fet saltar totes les alarmes entre els llogaters. Temen que aquest canvi de propietat sigui el preludi d’un procés de «buidatge» de l’edifici per transformar els pisos en habitatges de luxe o lloguers de curta durada, una pràctica que, malauradament, s’ha tornat massa familiar en els darrers temps.
El “flipping” immobiliari, l’estratègia per desnonar residents
El que està passant al número 243 de Mallorca no és un cas aïllat, sinó part d’una tendència que la Unió de Llogaters denuncia com a “flipping” immobiliari. Aquesta estratègia consisteix bàsicament a comprar edificis sencers (sovint en mal estat o amb llogaters amb contractes de lloguer antics), pressionar-los perquè abandonin els seus habitatges i revendre les propietats a preus inflats després de reformes mínimes o, de vegades, sense cap reforma. En aquest bloc de la Dreta de l’Eixample, la por és real: els residents denuncien pressions i la negativa dels nous propietaris a renovar els contractes de lloguer que arriben a la fi.
La referència a la Casa Orsola no és casualitat. Aquell edifici del carrer Consell de Cent es va convertir en el símbol de la lluita contra els fons d’inversió a Barcelona, i ara els veïns del número 243 de Mallorca agafen el relleu. De fet, no estan sols en aquesta batalla; estudis recents d’associacions de veïns de l’Esquerra de l’Eixample suggereixen que el nombre d’edificis propietat de fons d’inversió ha augmentat un 70 % l’últim any, deixant centenars de propietats vulnerables a transaccions especulatives.
Un barri que no vol ser una vitrina
Quan els corredors de la marató passaven per davant de la façana, els residents no només van mostrar la gran pancarta central, sinó que també van decorar els seus balcons amb rètols que deien «El Mallorca 243 resisteix» o «Barri a la venda». Amb el suport de la Unió de Llogaters, demanen la negociació col·lectiva per garantir que ningú hagi de fer les maletes a causa de l’espiral ascendent dels preus, que a l’Eixample ara superen una mitjana de 5.500 €/m² de venda.
La situació en aquest bloc és un baròmetre del que està vivint Barcelona el 2026: una ciutat que brilla en l’escena internacional però que té dificultats per retenir els seus residents de llarga trajectòria. De moment, els llogaters del número 243 de Mallorca han deixat clar que no tenen intenció de marxar sense fer soroll, recordant-nos a tots que, més enllà dels rècords esportius i el turisme de luxe, Barcelona continua sent, sobretot, un lloc per viure.
