Barcelona és una ciutat de monuments solemnes, però també d’icones forjades als carrers, enmig de les llums dels cabarets i l’audàcia dels carrers. És per això que la decisió de l’Ajuntament de Barcelona d’instal·lar finalment una placa en memòria de Carmen de Mairena no és només una formalitat administrativa; és un acte de justícia poètica per al barri que la va veure convertir-se en una llegenda.
Després de sis anys de pressió del seu cercle més proper i dels activistes LGBTQI+ de la ciutat, l’ajuntament ha donat llum verda a aquest homenatge. El punt de trobada no podria ser altre que el número 6 del carrer Sant Ramon, al Raval, l’edifici on l’artista va viure durant dècades i que es va convertir en un lloc de pelegrinatge per a aquells que buscaven un autògraf o simplement una salutació de la dona que va fer de la rima la seva millor arma de defensa.
Un diumenge de rimes i lluentons a Sant Ramon
La descoberta de la placa està programada per aquest diumenge, 22 de març, a les 11.30 h al número 6 del carrer Sant Ramon. La data té un gran pes emocional, ja que coincideix amb l’aniversari de la seva mort el 2020, un moment en què el confinament va impedir que la ciutat li donés l’últim adeu que es mereixia. Ara, amb el cel obert del Raval com a testimoni, el tribut promet recuperar aquell esperit festiu que ella sempre va defensar.
L’acte no es limitarà a discursos institucionals formals. Després dels discursos de l’Ajuntament i d’Adrián Amaya, a les dotze del migdia les celebracions es traslladaran a la plaça de la Filmoteca, on hi haurà diverses actuacions i espectacles musicals per donar a l’homenatge un ambient festiu. Rubén, Desiré i el mateix Amaya s’encarregaran de posar el toc final a una matinal que promet ser tan emocionant com excèntrica.
El llegat de la dona que va posar el Raval al mapa
Més enllà de les rialles i les seves frases fetes virals, Carmen de Mairena va ser una figura clau per entendre la transformació i la resiliència de Ciutat Vella. Abans de convertir-se en el fenomen televisiu que tots recordem, era Miguel de Mairena, una artista de varietats que va patir la repressió i la Llei de Vagabundatge durant el règim franquista. La seva transició i l’èxit posterior la van convertir en un símbol de llibertat i autenticitat en un moment en què ser diferent tenia un preu alt.
Aquest reconeixement arriba després d’una campanya a Change.org que va reunir milers de signatures i el suport de pràcticament totes les associacions LGTBIQ+ de Catalunya, des de la Plataforma Trans fins a la FAGC. Amb aquest gest, Barcelona no només homenatja una veïna estimada, sinó que també reconeix formalment que la història de la ciutat també s’escriu amb noms que, com el de Carmen, van triar viure de cara al barri en lloc de donar l’esquena a la realitat.
