A hores d’ara, ningú no descobrirà que llogar a Barcelona és, per dir-ho suaument, un negoci arriscat per a la butxaca. No obstant això, amb l’arribada de la primavera i l’inici de la campanya de l’Impost sobre la Renda del 2025 (que presentem ara, el 2026), hi ha un petit respir en forma d’una deducció fiscal. El govern regional ha endurit les seves normatives perquè la devolució de l’impost que rebem de l’Hisenda sigui una mica més generosa, elevant la quantitat màxima deduïble a 500 € a l’any.
Aquesta mesura, que ja es preveia després de les aprovacions legislatives de l’any passat, busca mitigar l’impacte de l’habitatge en les persones més vulnerables o en aquells que simplement intenten fer-se un lloc en el mercat immobiliari català. Però, com passa sovint amb l’Agència Tributària, la lletra petita és la que decideix si aquests 500 € acaben al vostre compte o queden en un limbe en els formularis.
Qui pot sol·licitar el “descompte” del lloguer?
Tal com s’explica al lloc web de la Generalitat, «els contribuents poden deduir un 10 %, fins a un màxim de 500 € anuals(1.000 € en el cas de declaracions conjuntes), de les quantitats pagades durant el període impositiu». En altres paraules, si vius de lloguer, pots deduir aquesta despesa a la teva declaració de la renda.
No obstant això, no és un ‘tot s’hi val’ per a tothom qui lloga, però sí que cobreix un espectre bastant ampli de la societat. La clau és complir un dels requisits específics establerts per la Generalitat. Els més comuns són l’edat , tenir 35 anys o menys a la data de presentació de la declaració, o haver estat a l’atur durant almenys 183 dies durant l’exercici fiscal anterior.
També s’hi inclouen altres col·lectius, com ara les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 65 % o els ciutadans vidus de més de 65 anys. És una manera de reconèixer que l’accés a l’habitatge no afecta tothom per igual, i se centra en aquells moments de la vida en què la factura del lloguer pesa més del que és habitual.
Límits d’ingressos i la lletra petita
Per evitar males sorpreses en presentar la declaració de la renda, cal vigilar els ingressos. El dret a aquesta deducció del 10 % (amb un límit de 500 €) està subjecte a què l’ingrés imposable total, després de deduir les deduccions personals i familiars, no superi els 30.000 € anuals. Si decidiu presentar una declaració d’impostos conjunta amb la vostra parella, el límit s’allarga fins a 45.000 € i la deducció màxima es duplica fins a 1.000 €.
Un detall important si compartiu pis amb amics o la vostra parella és que la propietat, com a unitat, té un límit . Si diversos llogaters tenen dret a la deducció sota el mateix contracte, l’import total es reparteix entre ells. És a dir, la Generalitat no concedirà més de 1.000 € per a la mateixa propietat, independentment de quantes persones hi viviu.
Com aplicar-la a la declaració
A partir de l’abril vinent, quan s’obri la campanya, serà el moment d’escrutar l’esborrany. És habitual que les deduccions autonòmiques no estiguin marcades per defecte, per la qual cosa és una bona idea tenir a mà el número d’identificació fiscal del propietari i els imports totals pagats durant el 2025. Segons dades de l’Agència Tributària i les guies de la Generalitat, aquest procediment és un dels més propensos a errors d’omissió, la qual cosa significa que milers de catalans perden diners cada any simplement per no marcar la casella corresponent.
Amb els preus de l’habitatge en un màxim històric, aplegar aquests 500 euros no solucionarà el problema de fons, però ajudarà a fer que el vostre cafè del matí a la terrassa de sota casa tingui un gust una mica millor.
Aquesta és una de les deduccions per habitatge que es poden sol·licitar a Catalunya, però n’hi ha d’altres, com l’exempció del 95 % de l’impost sobre transmissions patrimonials entre ascendents i descendents si es compleixen certs requisits.
