Tots tenim aquell amic que ha hagut de marxar del barri on ha viscut tota la vida perquè el lloguer ha pujat més ràpid que el preu de l’oli d’oliva. No és només una impressió teva o un complex de persecució contra la bombolla immobiliària: les dades parlen per si mateixes. Segons l’últim estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB (CED-UAB), la gentrificació a Barcelona no només és una realitat consolidada, sinó que també té un epicentre clar: la Barceloneta. El barri mariner per excel·lència s’ha convertit en la zona més gentrificada de tota Espanya.
Aquest procés, que sona com un terme modern però que a la pràctica significa que els residents amb menys recursos estan sent substituïts per altres amb un poder adquisitiu més alt (sovint estrangers o nòmades digitals), s’ha estès com la pólvora. El que abans era exclusiu de Ciutat Vella o l’Eixample ara és habitual en llocs com Sant Antoni, Poble-sec i Sants.
Barceloneta a punt de col·lapse
Passejant per Barceloneta avui dia, és evident com el “cuarto de piso” ha passat de ser una solució d’habitatge tradicional a un producte de luxe que una família treballadora gairebé no es pot permetre. Associacions de veïns, com l’Òstia, fa temps que adverteixen que un d’aquests petits habitatges pot costar fins a 220.000 euros. Amb preus com aquests, la supervivència de la comunitat local està en joc.
El problema no és només el preu de venda o lloguer. L’estudi «Com la gentrificació ha redefinit les ciutats espanyoles» assenyala que la combinació de l’arribada de joves amb titulació universitària de països rics i la proliferació dels pisos turístics ha creat una tempesta perfecta. La recepta del barri per pal·liar el cop és clara: una moratòria en els lloguers i l’eliminació total dels pisos turístics per recuperar el parc d’habitatges per a qui hi viu de veritat.
El mapa de la nova Barcelona
Però no és només la Barceloneta la que està sota escrutini. Si mirem el mapa de la ciutat, l’estudi mostra una expansió imparable cap a barris que fins fa poc mantenien una essència més de classe treballadora. Gràcia i Poblenou s’han convertit en els principals imants per als joves treballadors estrangers, mentre que zones com la Sagrada Família i Sant Martí comencen a patir els mateixos símptomes de gentrificació.
L’índex de gentrificació que utilitzen els investigadors actua com un termòmetre que mesura tot, des de qui viu sol fins a la formació acadèmica dels nous residents. I el diagnòstic és preocupant: la pèrdua de diversitat social i l’augment de la segregació estan transformant la cara de Barcelona. El repte ara recau en l’administració, que ha de trobar la manera de rehabilitar edificis i crear habitatge públic en zones on, com a la Barceloneta, ja no queda ni un pam de terra lliure per construir.