Hi va haver un temps, no fa gaire, en què compartir pis era una etapa romàntica de la joventut. Un ritu de pas entre mobles de segona mà d’IKEA i torns de rentar plats que servia per estalviar diners abans de fer el salt a la vida adulta “real”. Però els temps han canviat i, segons les darreres dades, compartir pis a l’àrea de Barcelonaja no és una opció vital, sinó un esport arriscat per a la butxaca.
El més sorprenent no és que els preus continuïn sent disparats, sinó on s’ha localitzat l’epicentre d’aquest terratrèmol financer. Segons l’últim informe de la plataforma immobiliària Fotocasa, si pensàveu que el sostre de vidre era a Gràcia o Ciutat Vella, us equivocàveu. El municipi més car d’Espanya per llogar una habitació és ara a 20 minuts de Barcelona.
El sorpass dels 722 €
Viure a Sant Cugat sempre ha tingut un aura d’exclusivitat, però les xifres actuals són senzillament d’un altre món. Segons l’últim informe de Fotocasa, el preu mitjà d’una habitació en aquest municipi veí ha pujat fins als 722 € al mes. Per fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia: llogar una habitació a Sant Cugat ara és més car que fer-ho al centre de Barcelona (666 €), Madrid (633 €) o Bilbao (638 €).
Aquest fenomen és una mena d’efecte dominó. La pressió immobiliària a la capital ha empès milers de persones a l’anella metropolitana, però Sant Cugat, amb els seus espais verds i la seva connexió premium amb els Ferrocarrils, s’ha saturat fins al punt d’arribar al que els experts anomenen un “teuatre de vidre”. Els salaris ja no poden seguir el ritme, i el mercat sembla haver arribat a un punt d’esgotament en què els preus es mantenen en màxims històrics simplement perquè els llogaters ja no poden estirar més els seus pressupostos.
Altres municipis com L’Hospitalet de Llobregat (567 €) i Cerdanyola del Vallès (557 €) també segueixen aquesta tendència a l’alça. El que abans era una alternativa assequible per a estudiants i joves professionals s’ha convertit en una extensió del mercat de Barcelona, on la demanda continua sent extremadament alta malgrat que els salaris no creixen al mateix ritme que els lloguers.
Una radiografia de la resistència a Barcelona
Si tornem a la ciutat de les meravelles, la imatge no és gaire més encoratjadora, tot i que encara hi ha petites illes de seny, si és que es pot anomenar seny pagar la meitat del sou per deu metres quadrats. Catalunya continua sent la comunitat autònoma més cara per a aquells que busquen pisos compartits, amb una mitjana regional de 638 €, la qual cosa ens situa per sobre de Madrid i les Illes Balears.
Viure a Barcelona mai no ha estat barat, però les xifres actuals situen la ciutat en una lliga a part. Per fer-nos una idea de l’esforç que suposa, llogar una habitació avui dia costa un 62 % més que fa cinc anys i gairebé el doble del que costava fa una dècada. En aquest escenari, Sarrià-Sant Gervasi es corona com el districte més exclusiu, ja que és l’únic que supera la barrera dels 700 € de mitjana per a una habitació.
L’acompanyen de prop els sospitosos habituals: l’Eixample, amb una mitjana de 681 €, i Ciutat Vella, amb 678 €. Fins i tot districtes que tradicionalment es consideraven més “assequibles”, com Sant Andreu, han experimentat els augments percentuals més alts de la ciutat, i ara arriben als 610 €. L’únic petit respir es troba a Nou Barris, que continua sent el districte més assequible amb una mitjana de 470 lliures, un dels pocs llocs on els preus han baixat lleugerament en comparació amb l’any anterior.
Dins de Barcelona, Sarrià-Sant Gervasi continua al capdavant de la classificació, ja que és l’únic districte de la ciutat que supera la barrera dels 700 £. No obstant això, no són totes males notícies per a aquells que volen mudar-se aquest mes. L’informe revela un fet interessant: Sant Martí i Nou Barris són els únics districtes on els preus s’han relaxat una mica, registrant disminucions d’entre el 2 % i el 4 %. Actualment, Nou Barris continua sent l’últim refugi de la capital, amb una mitjana de 536 € al mes.
Més enllà de l’habitatge: el refugi dels garatges
La situació és tan extrema que fins i tot la manera com la gent inverteix a la ciutat està canviant. Segons dades addicionals d’Idealista, ens enfrontem a una paradoxa immobiliària sense precedents. La rendibilitat de comprar una propietat per llogar a Barcelona està sent superada per una cosa molt més mundana: les places d’aparcament.
En un moment en què l’accés a l’habitatge està bloquejat per preus prohibitius i noves normatives, molts petits estalviadors estan desviant els seus diners cap a aparcaments, que ofereixen rendiments més estables i menys maldecaps que gestionar un pis compartit. Al final, sembla que a Barcelona és més rendible trobar una llar per al cotxe que per a un mateix.
Mentrestant, els barcelonins ens quedem amb el solàs de sempre: seguir buscant aquell anunci que no sigui una okupació i pregar que el nostre pròxim company de pis, com a mínim, sàpiga que el paper de vàter no es reposa sol.