Park Güell està ple de xocolata: l’exposició de torrons de Pasqua que no sabies que necessitaves visitar. Barcelona té una relació idíl·lica amb la xocolata, gairebé tant com amb el seu arquitecte més universal. Combina-les i el resultat és ‘Gaudí en xocolata’, una exposició que acaba d’obrir a la sala hipostila del Parc Güell i que promet ser el centre d’atenció (i de desitjos) aquesta Pasqua.
Del 17 de març al 9 d’abril, les columnes dòriques del parc no només sostenen la Plaça de la Natura, sinó també deu obres d’art comestibles. Es tracta d’una col·laboració entre el Parc Güell i el Gremi de Pastisseria de Barcelona, que enguany celebra ni més ni menys que 125 anys endolcint la ciutat. El concepte és clar: deu mestres pastissers han acceptat el repte de transformar el cacau en figures que semblen tretes directament dels esbossos originals d’Antoni Gaudí.
El ‘Dream Team’ de la confiteria sota les columnes de Gaudí
No són unes dolces pasquals qualsevols. Entre els participants hi ha algunes de les veritables ‘estrelles’ del sector. Hi ha, per exemple, Lluc Crusellas, que ostenta el títol de Millor Xocolater del Món (World Chocolate Master 2022), i Josep Maria Rodríguez, campió mundial de pastisseria i la força motriu de La Pastisseria Barcelona. Les seves creacions, exposades en vitrines individuals, juguen amb formes orgàniques, els colors vibrants del drac de l’entrada i, per descomptat, la tècnica del trencadís, però executades amb una precisió tal que fa pena pensar a mossegar-les.
En aquesta selecció de creadors, trobem un equilibri perfecte entre la història viva dels barris de Barcelona i els nous campions mundials. D’una banda, establiments històrics com Brunells 1852, dirigit per Miquel Chamorro del Born, o l’elegància de Lluís Estrada a Mervier Canal, aporten el saber fer de les pastisseries tradicionals que formen part del paisatge urbà.
Aquesta exhibició de talent també va més enllà dels límits de la ciutat, incorporant el mestratge de Lluís Costa de Vallflorida Xocolaters de Montseny, la precisió de Natàlia Grau d’Esparreguera i el toc clàssic de Carles Carreras de Terrassa. La llista es completa amb noms que són institucions per si mateixos, com ara Ernest Ameller de Bubó, Adan Sáez de Xocosave i la representació acadèmica de l’Escola de Pastisseria del Gremi, amb Saray Ruiz i Lluïsa Estrada al capdavant d’una peça inspirada en les portes del parc Güell.
Tu tries el guanyador (i els nens es poden atipar)
El millor d’aquesta exposició és que no només és per a mirar, sinó per a participar-hi. Els visitants poden votar la seva obra preferida escanejant un codi QR que trobaran a la sala. L’obra que rebi més suport popular tindrà una segona vida: serà traslladada al Museu de la Xocolata, al Born, perquè la resta de nosaltres, els mortals, puguem continuar admirant-la una mica més de temps.
Però què passa amb la resta de les figures? Aquí arriba el moment que qualsevol nen (i no tan nen) envejaria. El 9 d’abril se celebrarà el «Trencadís del Trencadís». Seguint la tradició de trencar l’ou de Pasqua, centenars d’alumnes d’escoles properes al parc, com ara el Baldiri Reixac i els Jesuïtes de Gràcia, trencaran simbòlicament les peces abans de gaudir d’una festa pública de xocolata calenta als Jardins d’Àustria.
El truc per visitar el Parc Güell sense pagar (ni fer cua)
Tot i que el turisme està en auge, els qui vivim aquí encara tenim el privilegi de gaudir de l’obra de Gaudí com si fos el nostre propi jardí, perquè tècnicament, ho és. Si teniu un abonament Gaudir Més —el programa de l’Ajuntament que us dona accés gratuït a museus i monuments—, podeu entrar al parc Güell sense cap cost reservant l’entrada per avançat al seu lloc web.
Però si sou dels que preferiu improvisar, recordeu que els residents dels districtes veïns (La Salut, Vallcarca-Penitents, El Coll, Can Baró i Baix Guinardó) tenen accés gratuït amb la seva targeta de resident. A més, hi ha els torns «Bon Dia Barcelona» i «Bon Vespre Barcelona», períodes exclusius abans de l’obertura i després del tancament del parc als turistes, en què el parc recupera la seva tranquil·litat original i només s’omple de corredors i veïns passejant els seus gossos entre les columnes dòriques.
