Hi ha llocs on l’estiu és inimaginable sense contemplar el riu que els dona nom i subsistència. Això és cert, sens dubte, en els pobles de la Ribera d’Ebre, que durant aquests dies d’agost celebren les seves icòniques festes anuals centrades al voltant del riu. Flix acaba de tancar les seves festes principals, celebrades entre el 12 i el 16 d’aquest mes, i ara ha passat el relleu als pobles veïns d’Ascó, Riba-roja d’Ebre i Móra d’Ebre, que estan preparant acuradament les seves respectives celebracions fluvials.
Aquestes festivitats, dissenyades per oferir un respir dels dies més calorosos de l’any i per enfortir el vincle dels veïns amb el seu entorn natural, reuneixen generacions senceres en una sèrie de jocs i competicions amb arrels històriques profundes. D’entre tots aquests esdeveniments, el de Móra d’Ebre destaca especialment; el poble acosta els dies de festa amb l’orgull de ser recentment reconegut pel Govern de la Generalitat com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, ja que és la festa fluvial viva més antiga de tot Catalunya.
Flix marca l’inici del calendari festiu
El municipi de Flix va donar el tret de sortida a les festes amb un programa ple de música, esport i cultura. Entre les activitats més singulars d’enguany hi va haver un maridatge de vins durant l’eclipsi solar al Castell Nou, així com el tradicional discurs d’obertura de Rita Costa Puey i l’anunci dels ‘herederos’ i ‘pubillas’ del 2026. Els veïns també van sortir al carrer per gaudir de la tradicional trencadade tupins, una animada desfiladade carnaval d’estiu i una actuació de l’equip de castellers Xiquets de Flix. Les festes van arribar a la seva fi aquest diumenge amb una actuació de l’orquestra Mirantfont i concerts de Los 80 Principales i Allioli.
Jocs, melons i tradició a la vora del riu
Però si hi ha una cosa que uneix de veritat Flix amb Ascó, Riba-roja d’Ebre i Móra d’Ebre, és el dia dedicat íntegrament al riu Ebre. Tots aquests pobles riberenques comparteixen una tradició de jocs aquàtics plens de diversió. Durant aquests esdeveniments, els joves i els nens es capbussen per agafar melons a l’aigua, intenten pujar pel pal relliscós ensabonat o saltan a les estructures inflables. A més, sorgeix un esperit competitiu en forma de regates a bord de canoes, ‘muletas’ i ‘puntonas’, embarcacions que són una part indiscutible de la història d’aquests pobles.
Móra d’Ebre i el pes de la memòria col·lectiva
De cara als propers dies, l’esdeveniment de Móra d’Ebre adquireix una importància especial. La seva nova designació com a Festa Tradicional d’Interès Nacional destaca un model de celebració que ha transmès amb èxit l’habilitat, l’esforç físic i l’amor pel riu de generació en generació. I amb raó: el registre documentat més antic que atesta l’existència d’aquest esdeveniment a les aigües de l’Ebre data del 6 de setembre de 1899, segons es va publicar a les pàgines del vell diari *Los Debates*.
