Barcelona i les bravas són un matrimoni indissoluble, d’aquells que aguanten crisis i modes de l’alvocat torrat. Però, com en tot matrimoni, hi ha dies de vi i roses i d’altres de plats mal executats. Marc Ribas s’ha proposat trobar la millor ració de la ciutat en una edició de Joc de Cartes que ha tingut de tot: des de cuiners a punt d’un atac de nervis fins a lliçons de com (no) tractar un client amb intoleràncies.
Si busques on mullar la forquilla aquest cap de setmana sense jugar-t’ho, aquí tens el resum d’una batalla gastronòmica que ha incendiat les xarxes socials i que ens ha recordat que, en qüestió de salses, l’equilibri és un art que no tots dominen.
Bar Bauma: el clàssic que mai falla
El gran guanyador de la nit ha estat el Bar Bauma, un racó de l’Eixample que respira aquella solera barcelonina tan necessària. Àlex Mitats ha aconseguit el que semblava impossible: posar d’acord uns rivals que venien amb el ganivet entre les dents. Amb una cuina immaculada i un servei que va fregar l’excel·lent (un 7,7 de nota), el Bauma es va coronar gràcies a unes patates cruixents que, tot i que van generar debat pel seu tall “panadera”, van acabar per conquistar el paladar del jurat i de Marc Ribas, enduent-se també el premi al plat estrella. És, oficialment, la parada obligatòria d’aquesta ruta.
Entre Gràcia, Ciutat Vella i Esplugues
A Gràcia, Atabalats Gastro Burgers va defensar una proposta moderna i pet-friendly. Alba Martínez va presentar un local acollidor, però la realitat de la cuina, descrita pels rivals com a “claustrofòbica”, i unes braves que no van acabar de cruixir, van deixar el restaurant amb un aprovat justet. Això sí, se n’enduen el punt positiu per la seva variada oferta vegana, quelcom que sempre suma en un barri tan eclèctic.
La tensió real, però, es va viure a Ciutat Vella. Tapes La Bona Sort jugava amb l’avantatge de 40 anys d’experiència familiar, però el servei es va veure marcat per l’actitud del seu cap de cuina. Entre crits i una absoluta falta de tacte cap a la concursant celíaca, el restaurant va rebre un cop dur a les xarxes i un suspens en la categoria de braves (4,7).
El punt més amarg del programa va ocórrer a Esplugues de Llobregat. Raúl Ferrera, de La Mari Ollero, que durant tot l’episodi es va mostrar com el crític més ferotge, no va poder sostenir el seu propi llistó. Veure patates precuinades a la nevera d’un restaurant que aspira a ser el millor de Barcelona és, com a mínim, un pecat capital per als puristes del tapeig.
