Gaudir d’un sopar a Barcelona i despertar-se veient els canals de Venècia podria deixar de ser una odissea logística per convertir-se en una realitat competitiva a l’horitzó del 2040.
La Comissió Europea ha presentat la seva nova fulla de ruta per al Corredor Mediterrani, un pla d’infraestructures que promet connectar la capital catalana amb el nord d’Itàlia en temps rècord: 8 hores fins a Milà i 10 hores i mitja fins a Venècia mitjançant alta velocitat.
El gràfic difós per les institucions europees projecta una reducció dràstica dels temps de viatge gràcies a la finalització de la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T). Tot i això, no només depèn de connectar vies: la infraestructura permetrà la velocitat, però la comoditat dependrà de la gestió dels transbords i de l’oferta comercial dels operadors.
Quant es trigarà a arribar a Milà i Venècia des de Barcelona?
La connexió amb Torí i Milà, el cor econòmic d’Itàlia, és la gran aposta del tram internacional. El pla estima reduir el trajecte de les actuals 12 hores i 20 minuts (que sovint impliquen llargues esperes) a 8 hores i 10 minuts per a Milà i poc més de 7 hores per a Torí.
Avui dia, el viatge en tren requereix, en la immensa majoria de casos, un transbordament en ciutats franceses com Lió o Montpeller, i en ocasions un segon canvi de tren.
Tot i que la infraestructura de 2040 permetrà tècnicament un “tren directe” d’alta velocitat, és probable que els viatgers hagin de seguir fent, com a mínim, un transbordament a França (node de Lió o Marsella) fins que operadors com Renfe, SNCF o Trenitalia decideixin llançar una línia comercial directa sense interrupcions.
La xarxa preveu una extensió fins a Liubliana, la capital d’Eslovènia, en un trajecte de 15 hores des de Barcelona.
Una altra part del pla és la connexió amb Venècia. El document preveu un temps de viatge de 10 hores i 30 minuts, davant de les més de 21 hores teòriques que suposa el trajecte actual, en combinar diversos trens regionals i d’alta velocitat.
Un trajecte de 10 hores permetria sortir de Barcelona a les 21 h i arribar a Venècia a les 07:30 del dia següent, per exemple, en cas d’adoptar el tren nocturn.
No obstant això, aquestes estimacions depenen que França completi els seus trams pendents d’alta velocitat, especialment el tram Montpeller-Perpinyà, considerat l’actual gran “coll d’ampolla” del Corredor Mediterrani.
El pla 2040 no només mira cap a Europa. La millora de la connectivitat cap al sud de la Península Ibèrica permetrà també connectar Barcelona amb València en unes 2 hores i fer la xarxa extensible fins a Múrcia.