A mig camí entre una passejada dominical i l’arqueologia cinematogràfica, Collserola amaga racons que semblen haver estat engolits per la mateixa muntanya. Un d’aquests llocs és la Torre de Santa Margarida, també coneguda com a Valldonzella la Vella. Si t’agrada passejar pels turons buscant més que una bona vista del Tibidabo, aquestes runes són una visita obligada per entendre per què Barcelona és una ciutat construïda sobre capes i capes d’història.
Tot i que avui només veiem murs de pedra que aguanten a penes i una torre que desafia la gravetat, aquest complex va ser, al segle XII, la primera seu de les monges cistercenques que més tard s’establirien al carrer del Císter. Però abans de convertir-se en un convent destacat de la ciutat, era un petit eremitori envoltat de silenci i natura salvatge que encara conserva aquell aire de misteri que tant ens agrada.
Un refugi medieval entre surers
El curiós de la Torre de Santa Margarida és que no és una ruïna «pura». És un conjunt que combina una antiga església, una masia i la pròpia torre, tots ells catalogats com a béns culturals d’interès local. Arribar-hi és com fer un viatge en el temps; les pedres ens expliquen que l’antic monestir de Santa Maria de Valldonzella es va fundar en aquesta vall profunda cap a l’any 1237, fugint del bullici (sí, fins i tot llavors) de la plana de Barcelona.
Tanmateix, la vida a la muntanya no era fàcil. Entre la inseguretat de la zona i el clima aspre, les monges van decidir traslladar-se més a prop de Creu Coberta. El que van deixar enrere va ser una estructura que, al llarg dels segles, es va convertir en una masia i, finalment, en l’esquelet romàntic que veiem avui dia. És el lloc perfecte per a aquells que busquen una faceta menys polititzada de Barcelona, la que no surt a les guies de viatge, però que es percep a cada pas sobre la terra humida dels turons.
El lloc secret dels excursionistes
Per arribar a aquest entorn de postal des del centre de la ciutat, l’opció més còmoda és agafar els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) fins a l’estació de Baixador de Vallvidrera. Un cop allà, agafeu el camí que condueix cap a la zona de Budellera o seguiu els senyals cap a l’embassament de Vallvidrera, unint-vos a una ruta circular d’uns 10 quilòmetres que us portarà ben endins de Collserola fins a les restes del monestir.
Si decidiu anar-hi, recordeu que us trobeu davant d’un lloc patrimonial fràgil. La bellesa de Valldonzella la Vella rau precisament en el seu estat d’abandó natural, una escena que ens recorda que, per molt que creixi la ciutat, Collserola sempre reserva un espai per al salvatge i l’antic. És el pla perfecte si busqueu una matinada de relaxació sense sortir del districte, combinant una mica d’exercici amb el plaer de descobrir un d’aquells secrets que la muntanya és reticent a revelar.