La competició estava renyida, però ja tenim al rei indiscutible de la cuina catalana, almenys per a aquest any.
Aquest dilluns, a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, s’ha celebrat la gran final de la dècima edició del concurs “Plat Favorit dels Catalans”, un esdeveniment ja clàssic impulsat per la revista CUINA, Abacus i la Generalitat de Catalunya. I sí, aquell plat que associem a les festes de Sant Esteve i a les menjades familiars de diumenge s’ha endut l’or.
Una final d’infart (gastronòmica)
Que ningú pensi que ha estat un camí de roses. Per arribar al podi, els canelons han hagut de suar la beixamel. La votació, que ha recollit més de 25.000 vots populars en quatre setmanes, es complementava amb el veredicte d’un jurat professional (amb un pes del 30%) on s’asseien xefs de la talla de Fina Puigdevall (Les Cols) i Oriol Castro (Disfrutar).
A la gran final, els canelons (defensats per xefs com Carles Gaig) es van enfrontar a altres titans de la nostra gastronomia: Botifarra amb seques, Suquet de peix i Cargols a la llauna.
Enrere van quedar uns altres 11 plats que són autèntics emblemes. I fa mal veure’n alguns “caiguts” en combat: el fricandó (guanyador el 2021), l’escudella, els calçots i fins i tot, agafeu-vos, el pa amb tomàquet. Quasi res.
La victòria s’emmarca, a més, en els actes de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025, un reconeixement que, com va destacar el conseller Miquel Sàmper, busca “posar en valor el producte i també l’elaboració dels nostres cuiners i cuineres”.
El secret barceloní del caneló
Però, què fa que els canelons siguin tan nostres? Aquí ve el plot twist. Tot i que avui és el símbol per excel·lència de la cuina d’aprofitament per utilitzar les sobres del rostit de Nadal, el caneló és, en realitat, un immigrant.
La tradició no és tan antiga com l’escudella. Segons apunten diverses fonts, com El Nacional.cat o GastroBarna, els canelons es van popularitzar a la ciutat a principis del segle XX gràcies als restaurants d’influència francesa i italiana.
Molts situen l’epicentre d’aquesta febre per la pasta a la Maison Dorée, un luxós restaurant francès que va obrir les seves portes a la Plaça Catalunya (sí, on avui hi ha el Primark) i que va triomfar entre la burgesia barcelonina important receptes parisines, com els “Canelons Rossini”.
Van ser els catalans els qui li van donar el toc mestre, canviant el farcit de carn picada crua (a la italiana) per carn rostida (el rostit), sovint la que sobrava de la carn d’olla o el pollastre de Nadal o coent la pasta en lloc de deixar-la al dente.