A Barcelona, més de 2.000 persones dormen al carrer cada nit, i aquest refugi fa 40 anys que ofereix serveis bàsics diürns a persones que no tenen on dormir a la nit.
Enmig de la bellesa del modernisme i l’enrenou dels seus carrers, a Barcelona sovint els passem de llarg, amb la mirada clavada en el nostre destí, sense adonar-nos de les realitats que conviuen just al nostre costat. Històries de vida que, a causa d’un gir inesperat dels esdeveniments, han acabat a la vorera. Com diu l’Eva, voluntària de la Fundació Arrels, «sovint són persones com tu i com jo, que tenien una feina, que tenien una família».
És una veritat incòmoda, però essencial de recordar. I és en aquest punt que organitzacions com la Fundació Arrels es converteixen en un far. Des de fa gairebé 40 anys, aquesta organització no només ha proporcionat serveis bàsics, sinó que també ha teixit una xarxa d’humanitat per restaurar la dignitat de les persones sense llar, on un simple «Com estàs?» pot ser el primer pas cap a un nou començament.
Un refugi on cada vida compta
La tasca d’Arrels va molt més enllà de l’ajuda material. Com explica l’Eva, els serveis són, en realitat, «una excusa per establir una connexió amb la persona». Tot comença a l’espai del «pacte», on els voluntaris s’asseuen amb cada persona per escoltar les seves necessitats. No és una mera formalitat per saber si necessiten roba o productes d’higiene, sinó un moment per connectar i oferir una conversa sincera.
Un dels serveis més vitals és el magatzem, un espai únic a Barcelona on la gent pot guardar les seves pertinences. Per a algú que viu al carrer, portar tot el que té és una càrrega física i emocional enorme. Aquí, entre prestatgeries plenes de maletes, s’hi guarden més coses que només objectes. «Aquí hi ha les vides de tota aquesta gent. No són només maletes; són més que maletes: són vides», emfatitza l’Eva.
El centre de dia és un lloc de descans. Té una zona de descans amb gandules, perquè «cal recordar que han passat la nit al carrer». També ofereix un servei de roba, on es reparteixen donacions de roba i sabates, sempre donant opcions a les persones perquè puguin recuperar la seva capacitat de decidir per si mateixes. A més, hi ha una farmàcia, una perruqueria i un podòleg, que proporcionen cures essencials per a la salut i l’autoestima.
Una invitació a no mirar cap a un altre costat
En una ciutat com Barcelona, on, segons el recompte de maig de 2024, unes 2.000 persones dormen al carrer, la tasca d’organitzacions com Arrels és essencial. Però el canvi real comença per cadascun de nosaltres. Comença amb un gest tan simple com a potent: no mirar cap a un altre costat.
El missatge final d’Eva és una crida a l’acció: «El que m’agradaria és que, la pròxima vegada que vegis algú vivint al carrer al teu barri, a la teva ciutat o a qualsevol lloc, el mires». Mirar, reconèixer l’altra persona i, si és possible, preguntar-li com està. Perquè, per sobre de tot, són persones amb una història que mereix la nostra atenció i respecte.
