Els treballs arqueològics vinculats a la construcció de la futura estació d’alta velocitat de La Sagrera han desvelat un refugi antiaeri de la Guerra Civil del qual no hi havia constància documental i que no constava en el cens de refugis públics de 1938.
Segons ha informat aquest dimarts l’equip responsable de l’excavació, l’estructura s’ha localitzat a l’entorn del carrer Baixada de la Sagrera. Igual que altres construccions de l’època, la construcció és del tipus búnquer i presenta un estat de conservació “excepcional”.
El descobriment s’ha produït durant els moviments de terres dirigits per l’arqueòleg Joel Blanco, de l’empresa Abans. El refugi, de caràcter privat, donava servei a l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera i connectava subterràniament els dos edificis que flanquejaven l’entrada a la terminal: un ja enderrocat i un altre que actualment allotja oficines d’Adif.
Aquest búnquer s’uneix a un altre descobert a principis d’any i visitable també a l’entorn de la Sagrera.
Pot suportar fins a bombes de 100 quilograms

A diferència d’altres refugis barcelonins, aquesta estructura va ser excavada a cel obert i construïda amb formigó armat. Compta amb una losa de coberta de dos metres de gruix, dissenyada específicament per resistir l’impacte de bombes de fins a 100 quilograms.
Situat a uns quatre metres de profunditat, el refugi té una longitud aproximada d’uns 90 metres. Al seu interior, disposa de dues galeries principals (de 2,50 metres d’alt per 1,20 d’amplada), quatre sales de grans dimensions, quatre latrines i un espai addicional que podria haver funcionat com a magatzem o infermeria.
L’interior conserva elements originals de gran valor històric com bancs en una de les sales i part de la instal·lació elèctrica original, amb cablejat i portalàmpades ceràmics.
Les parets tenen inscripcions històriques, com pintades d’al voltant de 1954 i grafits amb les sigles de la CNT i la FAI, corresponents al període de la Guerra Civil.
L’antiga estació de mercaderies, construïda per la companyia MZA, va ser un node logístic estratègic col·lectivitzat per la CNT i objectiu de dos bombardejos el 1937.
Actualment, l’estructura està sotmesa a una fase d’estudi i documentació exhaustiva mitjançant escàner làser per preservar digitalment les seves característiques. Per ara, no és visitable.