Barcelona de vegades s’entén millor a través de la pàtina dels seus bars antics i l’eco dels rètols que han vist passar generacions. No obstant això, aquest paisatge quotidià, tan estimat pels veïns, ara es troba en un cruïllar normatiu. La Bodega Fermín, a Barceloneta, i el Bar Bodega Carol, a El Clot, han decidit rebel·lar-se contra les notificacions municipals que els exigeixen retirar els seus rètols exteriors històrics. El que va començar com un simple tràmit administratiu s’ha convertit en una ferma defensa de la identitat local davant de la rigidesa de la normativa urbanística.
La persistència dels propietaris i el suport notable de la comunitat local han obligat l’Ajuntament de Barcelona a moure fitxa. Fonts municipals han confirmat que el govern local ja està considerant la possibilitat d’introduir esmenes i ajustos a l’ordenança de paisatge urbà actual. Amb aquesta mesura, l’Ajuntament pretén conciliar les normatives tècniques amb la preservació d’aquells establiments que, per la seva presència arrelada, formen part indispensable de la imaginació col·lectiva i de la memòria viva dels veïns de la ciutat.
El cas Carol: rètols dels anys 50 contra lleis dels anys 2000
Al número 558 del carrer Aragó, a la cantonada amb Independència, hi ha el Bar Bodega Carol. Segons les seves llicències històriques, el negoci té un historial que es remunta al 1939. Quan els seus tres socis actuals van fer-se càrrec del negoci el 2015, van deixar clar que la seva prioritat era mantenir intacte l’esperit de barri; un refugi on sona música punk i se serveixen plats tradicionals de diverses regions d’Espanya, com els seus famosos torreznos, molletes, callos i carcamusas, a preus assequibles que no superen els 7,5 euros.
La tranquil·litat del local es va veure trencada quan van rebre una notificació de l’Ajuntament del districte de Sant Martí que els ordenava retirar el rètol perquè superava l’amplada autoritzada en un palmell a cada costat. L’ordre es va originar a partir d’una denúncia d’un presumpte veí. Com que això va coincidir amb el període de dol per la mort d’un dels socis, van decidir no cedir i emprendre accions legals.
Bodega Fermín: el cas que va desencadenar la revolta
Una situació similar s’ha produït a Barceloneta amb la Bodega Fermín. En aquest cas, unes obres de renovació a la façana van portar els arquitectes de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà (IMPU) a exigir la retirada de la seva senyalització, al·legant que no complia les dimensions establertes en la normativa vigent. Els propietaris, Gladys Roca i Roger Vall, van complir i van retirar el rètol de pancarta vertical de la cantonada, però també se’ls va exigir que retiressin dos rètols frontals que daten del 1973.
En lloc de quedar-se de braços plegats, els propietaris van recórrer a les xarxes socials per expressar la seva angoixa i indignació, argumentant que l’ordre no respectava el caràcter distintiu de la zona i posant en relleu el tracte injust en comparació amb establiments veïns més nous que no compleixen les normes. La resposta del públic va ser immediata. La Xarxa Ibèrica per a la Defensa del Patrimoni Gràfic va sortir en la seva defensa, demanant una “exempció reguladora” per als rètols antics, mentre que els grups municipals de l’ERC i el PP van exigir la protecció de les botigues històriques.
Cap a una reforma de l’ordenança de paisatge urbà
La pressió dels veïns ha portat a un acord preliminar a Barceloneta. Representants de l’Institut de Paisatge Urbà i del districte de Ciutat Vella s’han reunit amb els propietaris de la Bodega Fermín per crear un grup de treball juntament amb l’arquitecte de l’edifici. L’objectiu és explorar com incorporar els rètols històrics de 1973 al nou disseny de la façana, mentre es manté el rètol vertical en un magatzem per si eventualment se li atorga una amnistia gràcies al suport popular.
Aquestes dues confrontacions simultànies han impulsat l’Ajuntament a reflexionar sobre la normativa en conjunt. Tot i que l’Ajuntament espera formalment la sentència judicial en el cas del Clot, ha reconegut la seva voluntat de avançar cap a enfocaments més flexibles. La intenció declarada és ajustar la normativa perquè els negocis de llarga tradició —aquells que sobreviuen als dictats de la moda i a l’afluència de turistes gràcies a la seva autenticitat— no perdin les característiques distintives que els converteixen en llocs de trobada essencials per a la gent de Barcelona.
