L’aprovació definitiva del projecte del Parc Central de Vallcarca no és només una formalitat administrativa, sinó un intent de posar fi a una de les disputes urbanístiques més duradores de la ciutat. El terreny de 10.000 metres quadrats on s’ubicarà aquest ‘pulmó verd’ és precisament la mateixa zona que, des del 2002, ha estat al centre d’una batalla entre les autoritats urbanístiques de la ciutat i els grups de veïns que han estat protestant contra la pèrdua de la identitat del barri i el desplaçament dels seus habitants.
La transformació, amb les obres principals previstes per començar el desembre de 2026, té com a objectiu substituir la naturalesa provisional que ha definit la zona durant més de 20 anys. Allò que ara són solars buits i obres eren abans carrers flanquejats per cases de baixa alçada i mansions modernistes que van desaparèixer gradualment sota el martell de demolició després del pla aprovat el 2002. Aquest pla va deixar centenars de propietats en un limbe de ‘designació urbanística’ que en va impedir la regeneració i va accelerar el seu deteriorament.
Un disseny de dos nivells i la promoció de la biodiversitat
El futur parc s’estructurarà en dues àrees diferents per adaptar-se a la topografia del lloc. La primera tindrà un caràcter més urbà i de planta oberta, situada a les zones planes prop dels edificis, on s’instal·laran zones de jocs infantils i espais per a esdeveniments comunitaris. La segona àrea aprofitarà el terreny irregular mitjançant un sistema de terrasses ajardinades connectades per rampes i escales accessibles.
Per combatre l’emergència climàtica, el projecte se centra en la gestió de les aigües pluvials mitjançant superfícies permeables i en l’augment de la massa arbòria per proporcionar ombra. A més, es mantindran els usos actuals del barri, amb la incorporació de jardins urbans d’uns 200 metres quadrats i una zona de pícnic a la terrassa superior.
Una de les pedres angulars del projecte és l’accessibilitat. Es crearà una nova ruta principal per a vianants que travessarà el parc i connectarà l’avinguda de Vallcarca, sota el viaducte, amb el carrer Gustavo Bécquer i els jardins de Maria Baldó. Segons Laia Bonet, regidora del districte de Gràcia, aquesta aprovació és el resultat d’un procés participatiu amb el veïnat i demostra que la transformació del barri és una prioritat per desbloquejar projectes estancats durant molt de temps.
Impuls a l’habitatge públic i als serveis
Paral·lelament a la creació del parc, l’Ajuntament està avançant en la construcció d’habitatge assequible al barri. Actualment hi ha dos projectes en licitació al carrer Farigola i al carrer Mare de Déu del Coll, que oferiran un total de 47 nous pisos municipals. A més , el projecte Grèvol a l’avinguda de Vallcarca lliurarà 36 habitatges de lloguer assequibles abans de finals d’any, destinats a joves, famílies monoparentals i persones amb mobilitat reduïda.
Aquest desenvolupament es complementa amb les obres al “bucle de serveis” de Can Farigola, on ja s’ha completat el desenvolupament dels carrers Cambrils, l’Argentera i Calendau. Finalment, l’Ajuntament està avançant amb l’expropiació de propietats a l’avinguda de Vallcarca per a la futura construcció d’un dipòsit d’aigües pluvials sota el que esdevindrà la Rambla Verda.
Una història d’enderrocs i resistència
El futur parc es construeix sobre una història de conflicte social. Durant dues dècades, la paralisi del pla de desenvolupament urbà ha convertit Vallcarcà en un paisatge de solars en ruïnes i edificis en mal estat. Casos com la demolició de la “Casita Blanca” es van convertir en símbols d’una transformació que molts veïns van percebre com una estratègia de degradació deliberada per facilitar l’especulació i la compra de terrenys a preus baixos.
Al mateix lloc on s’edificarà el parc, hi havia antigament unes boniques cases modernistes que van ser de les primeres a veure’s afectades pels plans d’enderroc. De fet, aquest indret i els voltants són anomenats pels veïns més reivindicatius com el «punt zero» dels conflictes d’habitatge del barri.
Aquesta situació ha generat una forta xarxa de resistència. Els grups de veïns fa temps que adverteixen que la construcció del parc i la posterior «Rambla Verda», que encara requereix l’expropiació de diverses propietats on viuen 15 famílies, podria desencadenar un procés de gentrificació, desplaçant els residents de tota la vida per atraure gent amb més poder adquisitiu.
