Barcelona és aquesta ciutat que, quan creus que ja la tens mapejada de dalt a baix, et salta amb alguna novetat. Bé, tècnicament no està a la capital, però sí en aquell pati del darrere privilegiat que és Canyet, a Badalona. Allà, entre la frondositat de la Serralada de Marina i l’eco del Mediterrani, s’amaga El Castellet, una propietat que sembla treta d’una novel·la romàntica del segle XIX i que acaba d’aterrar als portals immobiliaris buscant nou propietari.
No és habitual despertar-se i veure que algú ha posat el cartell de “es ven” en una fortalesa, però el mercat immobiliari de la perifèria barcelonesa sempre guarda un as sota la màniga. Aquesta finca rústica no és el típic bloc de formigó, parlem d’una superfície de més de 25.000 metres quadrats on el temps sembla haver-se aturat entre pins pinyoners i horts de regadiu. El més curiós és que, malgrat aquesta sensació d’aïllament monacal, la civilització, concretament el Nus de la Trinita, queda a uns escassos cinc minuts en cotxe.
Un capritx neoàrabe entre vinyes d’Alella
Allò que realment et fa aturar-te a mirar les fotos d’Idealista és la seva arquitectura. El Castellet no és una masia com les d’abans, sinó una torre d’estil neoàrabe tardà construïda entre els anys 20 i 30. Les seves façanes i estances conserven aquell aire exòtic que tant va agradar a la burgesia de l’època, sumant més de 240 metres quadrats d’història habitable. Però el conjunt no s’acaba a la torre principal: la propietat inclou una casa de masovers amb la seva pròpia bodega antiga, recordant-nos que aquí, abans que selfis, es feia vi.
De fet, un dels grans actius de la finca és la seva vinya de secà amb Denominació d’Origen Alella. Posseir un tros d’una de les D.O. més petites i exclusives de Catalunya és un luxe que pocs poden dir que tenen al seu jardí. La finca, a més, és pràcticament autosuficient en termes d’hidratació, ja que compta amb dos pous propis i basses de reg, un detall gens menyspreable en els temps de gestió hídrica que corren.
Una inversió per viure (molt) tranquils
Evidentment, comprar-se un castell no és com llogar un estudi a Gràcia. El preu de sortida s’ha fixat en 1.499.000 euros, una xifra que, tot i que impressiona, es situa en el rang del que costa un pis de luxe a l’Eixample, però amb l’afegit de tenir el teu propi bosc privat. En estar catalogada com una zona d’interès tradicional, la normativa protegeix l’entorn, cosa que garanteix que cap gratacel no t’arrabassarà les vistes al mar ni la pau de la muntanya.
Per a qui cerqui un projecte de vida vinculat a la terra, la recuperació de cultius tradicionals o simplement vulguin jugar a ser senyors feudals amb fibra òptica i connexió ràpida a la B-20, El Castellet és, ara mateix, la peça més rara i cobejada del tauler metropolità. És l’oportunitat de viure en una Badalona que no sembla Badalona, mirant Barcelona des de la distància justa per enyorar-la.
Si t’animes a anar, ni que sigui a veure’l, pots aprofitar per fer una escapada gastronòmica per Badalona per gaudir del que podria ser la teva futura ciutat.