El debat sobre la ampliació de l’Aeroport d’El Prat està en el seu punt àlgid. Sobre la taula hi ha propostes per a una pista més llarga i es discuteix intensament l’impacte sobre l’espai natural de La Ricarda. Però, i si el principal problema fos que s’està projectant construir, literalment, sobre un terreny que s’inundarà?
No és una hipòtesi llançada a l’aire, sinó l’advertència que ha posat sobre la taula l’investigador i escriptor Joan Buades des del seu Substack, Llàntia de Foc. En un article molt complet que fa pensar, Buades recull els avisos d’un nou simulador 3D i un informe sobre infraestructures crítiques que han encès totes les alarmes.
I és que, siguem sincers, l’aeroport està on està: en ple delta del Llobregat, un terreny guanyat al mar que, per definició, juga en la lliga de les zones sensibles. I la possible nova pista es projecta just allà.
Un “Google Maps” del futur climàtic
L’eina que fa alçar més d’una cella, i que destaca Buades, s’anomena “Sea Level Rise 3D Map”. És una mena de Google Maps de l’apocalipsi climàtic, creat per l’enginyer Akihiko Kusanagi, que permet visualitzar de forma molt gràfica què passaria si el nivell del mar augmentés.
El resultat espanta Amb una pujada d’únicament mig metre (un escenari que molts científics consideren plausible aquest segle), grans zones de l’aeroport ja quedarien compromeses. Si la simulació arriba a un metre, les pistes i bona part de les terminals del Josep Tarradellas queden, diguem-ne, en una primera línia de platja força preocupant. O directament, sota l’aigua.
I no és per ser alarmistes, però els experts del Medecc (la xarxa d’experts mediterranis en canvi climàtic) ja han avisat: la Mediterrània s’està escalfant un 20% més ràpid que la mitjana del planeta.
L’informe que assenyala El Prat com a “punt negre”
Per si una simulació 3D no fos suficient, l’article de Llantia de Foc també posa el focus en un informe recent de l’Observatorio de la Sostenibilidad (OS). En el seu anàlisi sobre les infraestructures crítiques d’Espanya en risc d’inundació, Catalunya no en surt gaire bé: tenim 868 instal·lacions clau en zones inundables.
I sí, ho has endevinat: el Aeroport d’El Prat és una d’elles, senyalada específicament com un “punt negre” d’alt risc. L’informe no només té en compte l’augment lent del nivell del mar, sinó també el perill d’avingudes per pluges torrencials (les famoses DANAs). Algú recorda què va passar el 4 de novembre de l’any passat? Doncs això.
La curiosa contradicció dels mapes oficials
Aquí ve el més curiós. Si algú, amb la mosca darrere l’orella, es posa a mirar els mapes oficials d’inundabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la cosa sembla diferent.
En el visor de la ACA, que marca les zones de risc, les pistes de l’aeroport i les terminals semblen quedar just fora de la taca de perill més probable (el període de retorn de 100 anys), tot i que sí que queden envoltades per ella i afectades per escenaris menys probables (500 anys).
Això genera un debat interessant: confiem en els mapes actuals, basats en dades històriques, o en les noves projeccions que simulen un futur climàtic més arriscat? El debat no és cap bagatel·la i ens retorna al punt de partida. La pregunta que molts es fan és lògica: té sentit invertir milers de milions a ampliar una infraestructura que, segons aquests avisos, està en una zona tan vulnerable?