Barcelona té l’hàbit, gairebé màgic, de recordar-nos, cada vegada que hi clavem una pala, que caminem sobre capes i capes d’història viva. Aquesta vegada l’escenari era el Raval, concretament la Capella de la Misericòrdia al carrer Montalegre. El que se suposava que eren els fonaments del nou Centre d’Atenció Primària (CAP) del Raval Nord s’ha convertit en una excavació de luxe que ha posat al descobert set segles d’ocupació ininterrompuda, des de centres de producció artesana fins als detalls de l’assistència social a la ciutat.
El descobriment més sorprenent ens transporta directament als segles XIV i XV. Com ja va passar a les Rambles, molt abans que aquesta zona es convertís en el cor de la xarxa d’assistència social de Barcelona, el subsòl acollia una zona artesana especialitzada. Els arqueòlegs han documentat dos forns de finals de l’edat mitjana, d’uns dos metres de diàmetre cadascun, que encara conserven el seu pilar central i les parets envermellides per les altíssimes temperatures que van suportar. Aquesta és la prova material que, en aquella època, el Raval era el motor industrial de la ciutat, un espai dedicat a la fabricació de ceràmica i materials de construcció que proveïa Barcelona dins de les muralles.
Un indret amb 700 anys d’història
Font: Ajuntament de Barcelona
Al llarg dels segles, el fum dels forns va deixar pas al murmuri dels horts i, finalment, a la gran transformació social de la zona. Entre els segles XVI i XVIII, el jaciment revela la construcció d’un edifici anterior a la gran Casa de la Misericòrdia. Sota el terra per on caminem avui, s’han trobat cisternes, dipòsits de la font i un complex sistema hidràulic, la qual cosa demostra com la gestió de l’aigua era vital per al funcionament d’aquestes institucions.
Un dels aspectes més fascinants de l’excavació és l’antiga bugaderia. Els arqueòlegs han recuperat l’empedrat original, les canonades de desguàs i fins i tot els bancs on es duien a terme les tasques diàries. És una instantània perfecta de la vida quotidiana a l’antic Raval, on s’utilitzava un gran recipient ceràmic de tipus “alfàbia” per mantenir els líquids frescos i diverses foses sèptiques ens parlen de les condicions higièniques d’un complex que no parava de créixer.
Una clínica amb vista al passat
Font: Ajuntament de Barcelona
El millor d’aquest descobriment és que no quedarà enterrat sota el formigó. El projecte arquitectònic del nou CAP Raval Nord, promogut per CatSalut, ha estat dissenyat per preservar la Capella de la Misericòrdia i integrar-la visualment a la nova instal·lació. D’aquesta manera, patrimoni i salut aniran de la mà: els veïns que vinguin a les seves visites mèdiques podran contemplar un espai que ha servit a la comunitat durant més de 700 anys, primer com a fàbrica, després com a refugi i ara com a centre de salut.
El projecte, liderat per l’equip de CAT Arqueòlegs, encara està en marxa amb uns vint especialistes a l’obra. Com que encara no s’ha arribat a la roca mare, no es pot descartar que en els propers mesos apareguin restes encara més antigues, potser de l’època romana o dels primers assentaments agrícoles de la zona. Barcelona, com sempre, té un as a la màniga (o sota l’asfalt) per continuar sorprenent-nos.