Estic segur que tu també en tens un record d’aquell lloc. Potser va ser aquella samarreta d’una banda de rock que no trobaves enlloc més, el primer piercing que et vas fer a esquena dels pares, o aquelles tardes infinites al Bar Jardí, envoltats de plantes i un fum dens que avui seria impensable. Parlar del “Camello”, el llegendari mercat de Portaferrissa, és parlar d’una Barcelona que ja no existeix, una ciutat de carrerons, tribus urbanes i personatges que van fer de l’excentricitat la seva marca de la casa.
Tot i que el local va tancar les portes fa quatre anys, deixant un buit difícil d’omplir al cor del Barri Gòtic, la seva història es nega a ser oblidada. I no només per la nostàlgia que sentim els qui vam recórrer els seus passadissos laberíntics, sinó perquèun grup de joves cineastes s’ha proposat rescatar del desconeixement el seu creador, Artur Mijangos, juntament amb l’element més icònic d’aquell ecosistema: la figura del camell que vigilava l’entrada.
Una brindis per l’home que vestia la ciutat
La llavor d’aquest projecte, amb el carismàtic nom de ‘Petons al Cul’, prové d’una amistat improbable. En Joan i en Víctor, dos amics que tot just superaven els trenta anys, es van convertir en el principal suport per a l’Artur, que ara viu jubilat al seu pis de Castelldefels. Entre vídeos de TikTok i passejades amb el seu gos Bruc, l’home que va ser un dels emprenedors més visionaris de la Barcelona gamberra dels anys 70 i 80 ara navega per una realitat molt més precària.
L’Artur no era un empresari qualsevol. Des del moment en què va obrir el Blue Jeans als 17 anys fins a la creació del Mercat de Balmes i, finalment, el temple de Portaferrissa, la seva força motriu sempre va ser la transgressió. El documental busca precisament això: mostrar el contrast entre aquell passat d’èxit rotund i un present marcat per la solitud d’algú que va veure com el seu món desapareixia davant l’avanç de les grans cadenes internacionals.
A la recerca del gobel perdut
El punt d’inflexió d’aquesta història es desenvolupa en una pantalla de mòbil. En Joan i en Víctor van descobrir un vídeo que mostrava la llegendària figura del camell que presidia el local sent enlairada per una façana amb cordes. Aquell ‘segrest’ simbòlic de l’emblema del mercat va ser el catalitzador d’un projecte cinematogràfic que és, alhora, una investigació i un homenatge. L’objectiu és clar: recuperar el llegat d’un espai que va ser refugi per a punks, mods i qualsevol ànima que no encaixava en el motlle establert.
El projecte està actualment en plena producció i ha llançat una campanya de micromecenatge a Verkami per ajudar a portar-lo a terme. Amb un pressupost destinat a cobrir els costos tècnics i de postproducció, l’equip espera estrenar una pel·lícula el 2026 que no només expliqui la història de l’Artur, sinó que també ens obligui a preguntar-nos per què a la Barcelona d’avui ja no hi ha espai per a projectes amb una identitat tan forta i tan poc filtre. És, en resum, un últim crit de resistència d’aquella ciutat que sempre es despedia amb un humor punyent i un «petons al cul».
