El somni de adquirir un habitatge a la província de Barcelona topa sovint amb la barrera del finançament. Tot i que la major part del preu de l’immoble es cobreixi mitjançant un préstec hipotecari, les entitats bancàries exigeixen, per norma general, que el comprador aporti una quantitat significativa de fons propis.
Aquesta quantitat sol rondar el 30% del valor de l’habitatge. Aquest percentatge es desglossa habitualment en el 20% que el banc no finança (la coneguda “entrada”) i un 10% addicional destinat a cobrir les despeses de l’operació i els impostos, com l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) per a segona mà o l’IVA en cas d’obra nova.
Sitges supera la capital
Però, quant suposa aquest 30% en euros contants i sonants? Una anàlisi basada en els preus mitjans de l’habitatge als principals municipis de la província de Barcelona revela una disparitat notable.
Contràriament a la creença popular que la capital és inaccessible, és Sitges el municipi que requereix un major esforç d’estalvi, tot i que Barcelona el segueix molt de prop. Ambdós municipis exigeixen un coixí que supera els 100.000 euros, segons càlculs extrets a partir d’anuncis en portals immobiliaris.
Aquest és el desemborsament inicial estimat (entrada més despeses) necessari a diferents ciutats de la província:
- Sitges: 106.000 €
- Barcelona: 102.000 €
- Hospitalet de Llobregat: 50.000 €
- Granollers: 44.000 €
- Mataró: 41.850 €
- Terrassa: 37.800 €
- Manresa: 26.000 €
Les dades mostren una clara bretxa entre la capital i la seva àrea costanera més cotitzada, en contrast amb la primera i segona corona metropolitana. Mentre que a l’Hospitalet la xifra necessària ja es redueix a la meitat respecte a Barcelona, a la capital del Bages, Manresa, la quantitat requerida és gairebé quatre vegades menor (26.000 €).