Passejar per les voreres de Barcelona a mitjans de juliol de vegades pot semblar intentar creuar un desert sense una ampolla d’aigua. La calor a la ciutat ja no és només una anècdota estiuenca, sinó que s’ha convertit en un repte de disseny urbà. Per això, veure espais grisos transformats en llocs on l’aigua pren el protagonisme sempre és una bona notícia, sobretot si vius en un barri tan densament poblat com l’Eixample.
En aquesta recerca constant de llocs on la brisa no és un mer miratge, com les fonts de Gòries, l’avinguda Mistral està a punt de transformar-se. El que fins ara havia estat un parc infantil convencional entre el carrer Entença i el carrer Rocafort s’enfronta a una metamorfosi que el convertirà en l’epicentre de la frescor de Sant Antoni.
Un oasi de ruixadors enmig de l’asfalt
La principal novetat d’aquesta reforma és la instal·lació d’una zona de 42 metres quadrats dedicada exclusivament a elements aquàtics. El projecte, que té un pressupost de 220.000 euros, no pretén només instal·lar un parell de fonts, sinó crear un sistema dinàmic de raigs i aspersors dissenyat perquè els més petits puguin jugar mentre es refresquen. La idea és que aquest espai funcioni com un refugi climàtic a l’aire lliure, una alternativa molt necessària per a les famílies que passen l’estiu a la ciutat.
El disseny del parc s’ha concebut perquè sigui funcional i segur. La superfície serà de formigó antilliscant amb una lleu pendent que dirigirà l’aigua cap a un sistema de drenatge central, evitant que es formin bassals estancats. A més, s’ha posat un èmfasi especial en l’accessibilitat, per permetre que els infants amb discapacitat gaudeixin dels raigs d’aigua en igualtat de condicions. Per mantenir l’ordre i la seguretat durant els mesos de més afluència, s’instal·larà una tanca perimetral per delimitar la zona de jocs.
Sostenibilitat i una xarxa de refugis climàtics
Malgrat l’espectacle espectacular de l’aigua brollant de la terra, l’ajuntament ha buscat establir límits clars per evitar el malbaratament. Les instal·lacions funcionaran només de juny a setembre i s’activaran amb un botó manual, limitant el consum màxim a 10 metres cúbics al dia. És un equilibri delicat entre la necessitat de refredar el medi ambient i la gestió responsable d’un recurs cada cop més escàs.
Aquesta iniciativa a Sant Antoni no és un cas aïllat, sinó que forma part d’una estratègia més àmplia per protegir la ciutat de les onades de calor. Barcelona ampliarà enguany la seva xarxa de refugis climàtics, fins a arribar a gairebé 230 espais repartits per tots els districtes. Aquests van des de biblioteques i museus amb aire condicionat fins a parcs amb molta ombra i, ara, vuit zones de jocs d’aigua específiques similars a la de Mistral. L’objectiu final és que cada resident tingui un lloc on refugiar-se del sol a un passeig de cinc a deu minuts de casa seva.
